Comptador Gratuït
Epicur (341-270 ane), que el 306 ane obrí la seva escola filosòfica en un jardí, centra el fi humà suprem en el plaer que es pot aconseguir a través de l’autarquia (autosuficiència, moderació i deseiximent del desig de coses externes) i l’ataràxia (tranquil·litat de l’ànima no torbada per cap desig ni per cap temença).
Per l'epicureisme, l’home savi ha de conrear tot allò que contribueix a augmentar la felicitat i suprimir tot el que s’hi oposa: essencialment, la por als déus i a la mort, perquè "no és impiu qui renega dels déus de la majoria de la gent, sinó qui aplica les opinions de la majoria de la gent als déus; perquè les afirmacions de la gent vulgar sobre els déus no són nocions prèvies, sinó suposicions falses" i perquè “La mort és una quimera: perquè mentre jo existeixo, no existeix la mort; i quan existeix la mort, ja no existeixo jo”.
Bust de marbre
d'Epicur
(Museo Capitolino, Roma, Itàlia, còpia grecoromana inspirada
en un original del s III)
Aquesta pàgina vol ser un noticiari colomersenc precisament en honor d’aquest filòsof grec que "fou el primer a comprendre l’aparença com aparença, això és, com alienació de l’essència" (Karl Marx, Diferència de la filosofia de la natura en Demòcrit i Epicur, 1842, tesi doctoral del 1841), que "va considerar com el millor plaer el de l’amistat" (Josep Mª Valverde, Vida i mort de les idees, 1980) i que tingué entre els seus seguidors Diògenes d’Oenoanda (o d'Enoanda), el qual ens ha deixat el més bell missatge supralocalista del món antic.
Efectivament, Diògenes d’Oenoanda, un ric senyor del segle II, va triar un mitjà ben insòlit per transmetre els ensenyaments d'Epicur: l’any 120 va comprar un turó prop de la seva terra i, en un clar que rematava el cim, va construir una galeria rectangular. Després d’això, en el frontó dels pòrtics, va fer esculpir una inscripció de més de cent metres que resumia el pensament epicuri. El maxiepígraf (descobert per casualitat el 1884 per dos arqueòlegs francesos) començava aproximadament d’aquesta manera:
EM TROBO A L’OCÀS DE LA VIDA I NO VULL ANAR-ME’N SENSE HAVER ABANS ELEVAT UN HIMNE A EPICUR PER LA FELICITAT QUE M’HA DONAT AMB ELS SEUS ENSENYAMENTS. DESITJO TRANSMETRE A LA POSTERIORITAT AQUEST CONCEPTE: LES DIVERSES DIVISIONS DE LA TERRA DONEN A CADA POBLE UNA PÀTRIA DISTINTA. PERÒ EL MÓN HABITAT OFEREIX A TOTS ELS HOMES CAPAÇOS D’AMISTAT UNA SOLA CASA COMUNA: LA TERRA.
Inscripció d'Oenoanda
(Oenoanda, Àsia Menor, s II)
Amb aquest recordatori internacionalista s’inicia, doncs, aquesta pàgina local que no estarà mai quieta: els canvis i els afegits textuals, fotogràfics i documentals _és a dir, la seva actualització_ seran constants en qualsevol dels seus apartats, encara que sempre en funció dels fruits de noves recerques, investigacions o troballes i, és clar, de la mandra del seu autor.
EL TEMPS A COLOMERS
CRISTÒFOR COLOM I COLOMERS
Colom, retrat pòstum
L'enigma: "En vós, Senyor, confio, que la confusió no duri eternament." (Cristòfor Colom)
Tot i els precedents: al segle XVIII Pere Serra i Postius afirmava la catalanitat del cognom del personatge, i a principis del segle XX Francesc Carreres i Candi l'identificava amb un corsari amb el mateix cognom, les bases d'argumentació de la catalanitat de Cristòfor Colom i, per tant, de totes les tesis catalanes s’establiren a partir de 1925.
Efectivament, des que l'any 1927 l'historiador peruà Luis Ulloa y Cisneros (1869-1936) llançà la tesi de la catalanitat de Colom (Colomb, catalan. La vrai genèse de la Découverte de l'Amérique), són moltes les hipòtesis que des d'arreu del territori nacional s'han confegit per buscar-li un lloc de naixença: Palma, Eivissa, Tortosa, Felanitx, Lleida, Barcelona, etc.
A banda la catalanitat del personatge però, Ulloa hipotitzava la seva vinculació a l'Empordà: "fou originari i probablement nat a l'Empordà". Atenent, doncs, a la primigènia tesi de l'historiador peruà, i d'acord a la informació facilitada per Encarnació Jean a l’alcalde de Colomers (juny de 2006), que difereix ben poc, a excepció del lloc de naixença del personatge, de la relatada per Benvinguda Vidiella i Martí a Enric Bayerri i Bartomeu (autor de la hipòtesi tortosina), presentem una nova hipòtesi que el fa originari i nat a Colomers.
A l'inici de la Guerra Civil dels Deu Anys o Guerra contra Joan II (1462-1472), les tropes de la re¡na Joana Enríquez i l'Infant Ferran, príncep de Girona i futur Ferran II de Catalunya-Aragó el Catòlic, conqueriren (23 d'agost de 1462) el Castell de Colomers, l'actual Ajuntament, en el qual són visibles encara restes de l'incendi i l’enderrocament a la seva façana de migdia. Bé podria ser que la família Colom o Coloma (aquest cognom és el que hem trobat en algun capbreu del municipi) hagués participat en la defensa del Castell entre la trentena de defensors que hi moriren cremats. Arran d'aquesta significació antireialista en els primers episodis de la guerra, la família Colom hauria hagut de fugir, d’incògnit de tota la població, fins i tot dels seus veïns, de Colomers i embarcar-se des d'un port empordanès (potser el de Pals mateix) en direcció a Itàlia, qui sap si cap a la mateixa Gènova que tants maldecaps ha donat a la historiografia oficial. Entre els fugitius, Cristòfor Colom (1451-1506), amb només onze anys, que hauria estat batejat a l'església parroquial de Santa Maria de Colomers. Aproximadament al cap d'un any, la família colomersenca que havia estat veïna seva rebria una lletra dels Colom des d'un poblet d'Itàlia.
La tesi d'Ulloa presenta Colom, l'any 1462, amb uns quinze anys, eixint de les costes empordaneses en una expedició de Pere Ramon Sa Costa, Gran Mestre de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, en direcció a Civitavecchia, per visitar Roma, i seguir després fins a l'illa de Rodes.
Es tracta de coincidències més o menys afortunades? Chi lo sa? Però n’hi ha més, per exemple la semblança que trobem entre l'escut d'armes que s'atribueix a Colom en diversos plets després de la conquesta de les Amèriques i l'escut de Colomers.
Les armes familiars de Cristòfor Colom són un colom d'argent en camper d'atzur. Colomers disposa d'un escut caironat, d’argent, amb un colom contornat d’atzur.
Si non e vero, e ben trovato!
COLOMERS
Color de pedra, color d’espiga,
presència viva de Colomers,
la pedra vella que tot ho lliga
es fa misteri dins els carrers.Es fa harmonia en les portalades,
porxo i muralla, casa i llindar,
en les placetes ben empedrades,
en l’índex gràcil del campanar.Pedra envellida, que no vençuda,
imant de pluges, llunes i sols,
carreus o còdols et són ajuda
i t’il·luminen a cor què vols.Poble que restes prop de les sedes
tenses i clares que estrena el riu
acompanyades de pollancredes
que amoroseixen el foc d’estiu.Mentre la terra fèrtil i rica
és la que et deixa graners curulls,
la pedra sempre t’identifica
en perdurable festa pels ulls.I dins el temple serveix d’espona
—fent-se corol·la d’arquets austers—
a la puresa de la patrona,
Santa Maria de Colomers.
Montserrat Vayreda i Trullol
Els pobles de l’ Empordà, de Montserrat Vayreda (poemes) i Lluís Roura (pintures), Edit Carles Vallès, Figueres, 1987
Nocturn, de Lluís Roura
Els pobles de l’ Empordà, de Montserrat Vayreda (poemes) i Lluís Roura (pintures), Edit Carles Vallès, Figueres, 1987
1. Orígens
Restes ibèriques i romanes a
banda, Columbarius apareix a la història escrita (840-844) amb el feudalisme
eclesiàstic de tipus monàstic, com a lloc de colonització del primitiu monestir benedictí
de Sant Medir (municipi de Sant Gregori), antecedent del monestir d’Amer.
2.
Situació
Situat entre els municipis de
Sant Jordi Desvalls, Vilopriu, Garrigoles, Jafre i Foixà, Colomers és un poble
empordanès petit: 4,30 km2 i uns 215 hab, privilegiadament situat al Baix
Empordà, a la riba esquerra del riu Ter, entre la muntanya i el mar, entre el
Pirineu i la Mediterrània, entre la Garrotxa i la Costa Brava, a mig camí de la
ruta Barcelona-Perpinyà, enmig del triangle Girona-Figueres-la Bisbal Empordà.
3.
Patrimoni natural
Tota la zona humida del Ter i
el Rec del Molí, des del Xalet a la Presa i al Bosc del Comú.
3.1 Flora:
Hàbitats d’interès comunitari
com les comunitats de ribera (alberedes i salzedes sobretot) i una vimetera
monumental.
3.2 Fauna:
Nombroses espècies protegides
o d’interès comunitari o prioritari: mamífers com l’eriçó clar o africà i la
llúdria o llúdriga comuna; amfibis com el tritó marbrat o verd, el discoglòs o
granota pintada, el gripau comú o tòtil, el gripau d’esperons o granoteta de
punts, el gripau corredor i la reineta meridional; rèptils com l’emis o tortuga
d’estany, la tortuga d’estany o de rierol; peixos com el barb de muntanya;
ocells, nidificants i hivernants, com el martinet de nit, el martinet blanc, el
blauet i l’àguila cuabarrada; entre els mol·luscs bivalves o lamel·libranquis,
nàiades o musclos de riu com la margaritífera i les espècies Psilunio
littoralis, Unio elongatulus i Anodonta cygnea.
4.
Patrimoni històric artístic
4.1 Al
nucli antic:
Església romànica (amb
elements dels segles X-XI i XII-XIII) de Santa Maria, Capella (avui privada)
romànica (amb elements dels segles X-XI) de Sant Llenç, Ajuntament (antiga
cel·la monàstica de l’abat d’Amer i antiga fortificació medieval) amb elements
dels segles XVII-XVIII, Portal de muralla i restes de muralla d'època medieval,
Rectoria, casa pairal de Can Quintana, façanes amb obertures singulars (segles
XVI-XVII) amb detalls ornamentals, sitges medievals (abans del segle XIII),
mil·liari romà, etc.
4.2 Fora
vila:
Via romana dels Castellets,
Cementiri neoclàssic, etc.
5.
Patrimoni històric industrial
Resclosa vella (segle XV),
Presa nova (1963-1974).
6.
Patrimoni històric cultural
L’Encant (subhasta) de pans de Sant Sebastià
(festa petita, el diumenge més proper al 20 de gener); El ball de la gitana,
dansa i cançó del Carnaval, i les petadores de la mainada.
7. En
municipis veïns
El pont cicloturístic de la
Presa, de construcció recent, permet travessar el Ter i gaudir dels elements
històrics, culturals, artístics i paisatgístics del municipi de Foixà, com les
dunes més interiors de l'Empordà, el poblat ibèric semisoterrat de Sidillà, la
capella preromànica de Sant Romà de les Arenes, fins fa poc colgada per les
dunes, etc.
Aigües davall de la Presa, es
pot gaudir de la biodiversitat de l’Illa de Jafre.
8.
Restauració i hostatgeria
Restaurant El Xalet, Tel 972 76
8474
Allotjament rural Can Fusteret (Tel
972 76 8222,
http://www.canfusteret.com/
i
http://canfusteret.blogspot.com/)
9. Esport
Caiacs del Ter (Tel
662159469,
http://www.kayakdelter.com/).
10. Altres
serveis i equipaments
Perruqueria, fleca,
elaborats de l'ànec, lampisteria, dispensari municipal, centre cívic, etc.
Festa major: el primer cap de setmana de setembre (en honor de Sant Llenç, 12 de
setembre).
Fira del Hobby: el tercer diumenge de maig.
11. Més
informació
Llibre Colomers 2000 anys,
de Pere Pau Cos.
Web
http://www.colomersdeter.cat/colomers/.
Web de l’Ajuntament:
http://www.ddgi.cat/colomers/.
Ajuntament de Colomers: 972 76 8066,
colomers@ddgi.cat.
Colomers, 25 d'abril a les 5 de la matinada: l'autobús de matricula belga sembla que havia sortit de l'autopista a Orriols i baixava carretera de Vilopriu en direcció al Xalet per trencar cap a l'esquerra en direcció a algun lloc de la costa. El GPS el va fer girar uns cinquanta metres abans d'arribar al trencant del Xalet. Va girar, doncs, pel carrer Sant Jordi i, tossut amb el GPS recalculant la ruta, va intentar sortir pel carrer Nou sense èxit per les dimensions del bus. I tossut, pujada Església amunt per agafar el carrer Balmes. La pedra de Can Perich va fer desistir de sortir pel carrer Santa Maria als tres xofers i, reculant reculant, després de trencar mig balcó i algun vidre i deixar baixar el grup d'holandesos, va aconseguir arribar, als voltants de les sis, a la carretera de Vilopriu, on els mossos el van aturar.
0.1 Web oficial:
0.2 Altres:
0.3 Notícies de la premsa:
1. Coordenades geogràfiques
Imatges preses amb el Google Earth
1.1 Latitud
Respecte de l’equador: 42º 5’ 2’’ N.
1.2 Longitud
Respecte del primer meridià o meridià de Greenwich: 2º 59’ 14’’ E.
1.3 Altitud
Sobre el nivell mitjà del mar al port d’Alacant: 41 m.
Un paral·lel, un meridià i una corba de nivell de Colomers
2. Aspectes físics
2.2 El relleu
2.3 Les aigües
2.4 El clima
2.5 La vegetació
2.6 La fauna
3. Aspectes humans
3.1 El poblament
3.2 El poble
3.3.1 Els paratges de Colomers
4. Aspectes econòmics
4.1 La població
, de Josep Iglésies, Edit Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1970El cens del comte de Floridablanca. 1787 (Part de Catalunya), Vol II
, de Francesc Carreras i Candi i Joaquim Botet i Sisó, Establiment Editorial d'Albert Martín, Barcelona, 1908-1918Geografia General de Catalunya. Provincia de Gerona
4.1.1 Habitants i densitat de població
4.2.1 L'agricultura
4.2.2 La ramaderia
4.3 Els boscos
4.4 Indústria
4.5 Serveis
4.6 Situació econòmica
4.6.1 Població activa
4.6.2 Finances municipals
4.7 Comunicacions
5. Aspectes populars i tradicionals
5.1 Manifestacions artístiques i culturals
5.2 Folklore
5.2.1 Les festes de Colomers
5.2.1.1 Sant Llenç perd una capella
5.2.1.2 Sant Sebastià guanya una fleca
5.2.2 El curs de l'any
5.2.2.1 El ball de la gitana colomersenc
5.2.3 Jocs
5.2.3.1 La petadora colomersenca
5.2.4 Dites sobre Colomers
6.1 Edat antiga (4000 ane – s V):
Orígens de ColomersMalgrat que el topònim medieval Columbarium i Columbarii que apareix als primers documents conservats (844 i 860; sembla que n’hi hagué un d’anterior _del 840_, que desaparegué) és d’origen llatí, l’existència d’un enclavament romà a Colomers no està gens documentada, i el topònim podria fer referència a un colomar de l’edat mitjana.
És cert, però, que, als afores del poble, es conserven les restes de dues vies romanes: als sectors oriental i occidental (la més ben conservada) del terme, i que, al nucli urbà, s’han trobat alguns fragments de vidre, avui conservats en el Servei d’Investigacions Arqueològiques de Girona, i s’han descobert (1980), en una excavació de salvament al sòl de l’Ajuntament, unes sitges, possiblement medievals, que contenien tres fragments de dolium, això és, un gran dipòsit de forma esfèrica, de terrissa, usat normalment al món romà per posar-hi el vi nou.
Tanmateix, aquestes restes són, ara per ara, insuficients per pensar en l’existència d’un columbari, això és, un edifici funerari romà, amb sèries regulars de nínxols de forma semicircular a les parets _talment com els nius d’un colomar_, dins els quals eren posades les urnes cineràries, i, per tant, per pensar en un origen romà de Colomers.
Exemples de columbaris romans: a l’esquerra, vista exterior; a la dreta, vista interior
En qualsevol cas, la fossilització del mot columbarium en la toponímia escrita dels anys 840-844 palesa una existència força més antiga tant de la toponímia exclusivament oral com del mateix lloc que rebé aquest topònim. Per aquesta raó, no és gens forassenyat de pensar en un origen de Colomers més acostat al món romà que no pas a l’època medieval.
Unes possibles restes ibèriques als Castellets i les restes ibèriques del subsòl de l’actual Ajuntament, datables entre els segles V-I ane; el mil·liari romà trobat a la via empedrada de darrera del Cementiri, possiblement del segle I, i les restes tardoromanes de marbre: fragments de columnes i de brancals estrigil·lats utilitzats com a material constructiu de rebliment en alguns murs de l’Església, l’Ajuntament o d’altres edificacions, dels segles II-IV, així ho fan pensar.
Fragments de brancals amb estries filetejades d'origen tardoromà utilitzats com a material constructiu a Cal Flequer
Fragments d'origen tardoromà utilitzats com a material de rebliment a la façana de l'Ajuntament
6.1.1 El topònim Colomers
6.1.1.1 Altres topònims catalans amb l’arrel colom
6.1.1.2 Més topònims europeus amb l’arrel colom
6.2 Edat mitjana: Alta edat mitjana (ss V-X)
6.3 Edat mitjana: Baixa edat mitjana (ss XI – 1453)
6.4.1 Els primers cognoms colomersencs coneguts
6.4.2 Les mesures de Colomers
6.5 Edat contemporània (1789 - endavant)
6.5.1 A l'entrada del segle XX
6.5.2 Les víctimes colomersenques de la guerra (1936-1939) i de la repressió
6.6 Cronologia documental: Més noms i cognoms de gent de Colomers
6.7 Els senyors de Colomers: Del feudalisme comtal al feudalisme eclesiàstic de tipus monàstic
7.1 Monuments i conjunts historicoartístics
7.1.1 Al nucli
7.1.1.1 L'Església de Santa Maria
7.1.1.2 La Capella de Sant Llenç
7.1.1.3 La Casa de la Vila o el Castell
7.1.1.4 La Rectoria
7.1.1.5 El Portal de la muralla
7.1.1.6 Can Quintana
7.1.1.7 Façanes de cases amb obertures dels segles XVI-XVII, amb detalls ornamentals
7.1.1.8 Sitges medievals
7.1.2 Fora vila
7.1.2.1 El Cementiri
7.1.2.2 La Resclosa
7.1.2.3 La Presa
7.1.2.4 Les fonts
7.1.2.5 La pedra de les tres cares
Colomers 2000 anys, de Pere Pau Cos, Edit. Ajuntament Colomers, 1997
Ai dels vençuts! Els comité de Colomers i d'Orriols i les tornes del franquisme, de Josep Manuel López Gifreu, Edit. PAM, 2013
Colomers i Vilopriu. Els Cos, els Garriga, els Pau i els Ponsetí, del 1500 al 2000, de Pere Pau Cos,
Edit. Ajuntaments de Colomers i Vilopriu, 2006
Els López naturals dels Barbagelata
Música de fons: Cant de la Sibil·la, per Maria del Mar Bonet
