A Colomers, com a la resta de l’Empordanet, trobem un clima mediterrani marítim subhumit, és a dir, temperatures suaus i pluges equinoccials, i eixut estiuenc molt marcat, fortament caracteritzat per la tramuntana.
Les temperatures són suaus: altes al període hivernal i relativament baixes a l’estival. La temperatura mitjana del mes més fred (gener) oscil·la entre 4 i 8º C. La del mes més càlid (agost) és superior als 22º C. Les glaçades hivernals són poc freqüents. Els estius són força llargs: comencen aviat i fineixen tard. L’amplitud tèrmica anual (diferència entre les temperatures més alta i més baixa) és reduïda: oscil·la entre 14 i 15º C. La temperatura mitjana anual (mitjana de la temperatura dels dotze mesos de l’any) és relativament elevada: entre 14 i 16º C.
El règim de pluges és de caràcter equinoccial, és a dir, amb els principals ruixats a la tardor i, secundàriament, a la primavera. Els estius i hiverns són secs. La pluviositat mitjana anual oscil·la entre 700 i 800 mm.
Destrosses de l’aiguat de 3-4 d’octubre de 1987
Els vents que s’hi deixen sentir són, sobretot, la tramuntana i el llevant. La tramuntana, que bufa del nord durant els mesos d’hivern, és un vent molt fred i fort que evapora, asseca i neteja l’aire. El llevant és un vent fresc i fort de component est que afecta la costa a la tardor, octubre sobretot, i a la primavera. Les llevantades porten pluges fortes i mal temps, i provoquen els aiguats de començaments de tardor.
Entre abril i setembre, passat el migdia, pels volts de les dues o les tres de la tarda, el moviment i el soroll de les cortines i les persianes delaten l’arribada de la marinada: un ventet suau provinent del mar, de component sud-sud-est, que amoroseix les caloroses tardes d’estiu.
Rosa dels vents
El llebeig correspon al vent del SO impulsat per les situacions depressionàries, mentre que el nom de garbí és millor deixar-lo per a la marinada que a Catalunya pren aquesta direcció (SO o SSO) en molts trams de la costa.
A causa de la proximitat del Ter, són freqüents, especialment a la tardor, les boires de riu, boires d’evaporació que es produeixen després de la posta del sol a causa de la diferent oscil·lació tèrmica de la porció d’aire que hi és en contacte, que es refreda ràpidament, i de la superfície de l’aigua, que no assolirà la seva temperatura mínima fins a la sortida del sol. Aquest contacte entre una porció d’aire fred i una superfície d’aigua més calenta provoca una evaporació molt activa que prossegueix malgrat que l’aire s’hagi saturat, ja que la humitat equivalent de la superfície és menor que el 100 %: l’excés de vapor es condensa i genera les partícules d’aigua que resten en l’aire en suspensió.
