Podem agrupar els diferents paisatges colomersencs en tres unitats bàsiques:
1. Una àrea muntanyosa
De poca alçària i de formes suaus i arrodonides, formada pels estreps més occidentals de les serres que separen les conques del Ter i el Fluvià.
En aquesta àrea trobem els cims de Colomers: els Castellets (amb el turó del Pi Bessó, màxima altura del terme amb 97,77 m), el Pedró (73,75 m), etc.
2. Una plana al·luvial de piedmont, "peu de muntanya"
Als flancs o vessants i a la base dels tossals, formada per l’acumulació de materials detrítics (conglomerats, gresos, margues i argiles) terciaris i quaternaris, arrencats a la muntanya pels efectes de l’erosió i arrossegats i sedimentats pels rius i torrents.
En aquestes ondulacions suaus, de transició entre la plana i la muntanya, trobem els terraprims o aspres, terrenys de terres magres o primes, això és, de poc gruix, amb la roca molt a prop de la superfície, apropiades per a cultius de secà: la Mata, l’Alzinar, les Arces, el Cogullar, etc.
3. Una plana al·luvial de nivell base
A la riba esquerra del baix Ter, on el corrent fluvial divaga entre braços i meandres, formada pels materials dipositats pel riu i els seus afluents.
En aquesta llenca de terreny vora el riu, trobem els terraforts o fondals, terrenys de terres grasses, això és, de molt gruix sense roques, excel·lents per al conreu, malgrat algun aflorament sorrenc de superfície (anomenat "cremador" a Colomers): l’Illa (o l’Illa d’Avall), les Cadires, l’Illa d’Amunt, Ramema, etc.
El relleu de Colomers
1. El Pi Bessó: 97,77 m
2. El Pedró: 73,75 m
