La Capella de Sant Llenç

7.1.1.2 La Capella de Sant Llenç

Talla de fusta de Sant Llenç, que es troba al retaule barroc de l'Església

Sant Llenç _forma popular de Leonci_, copatró del poble (vegeu 5.2.1.1 Les festes de Colomers. Sant Llenç perd una capella), tingué ermita dedicada al municipi: una antiga capella romànica d’una nau capçada per un absis de planta semicircular realçada o passada de radi, avui desaparegut, situada a l’extrem sud-oriental del poble, que trobem esmentada de molt antic.

4 d'abril de 951

...Confirmantes ut ecclesie Impuritanensis pagi, videlicet Sancte Marie vel Sancti Leoncii Columbariorum vel Sancti Petri qui dicitur Carcer supra litora maris, sicut a nobis vel successoribus nostris terminos acceperunt, sic semper habeant. Id est, Sancta Maria Columbariorum habeat terminos: ab oriente in palacium Abtauri et vadit per transversum usque in medium alveum Teder ad ipsas rocham, a meridie in flumen Teder sive in ipsa rocha subtus Subiraneges vel in ipsum boschum vel stagniolum, ab occidente in pug de Argilaged vel in terminos Sancte Marie de Gauses vel Sancti Mathei, de circio de Galauns vel torrente de Pinis et de villa Elperic et sic vadens per eandem pervenit usque in valle Aureli..., "...Això és, Santa Maria de Colomers té els termes següents: a orient, des del palau de l'Abat i transversalment sense interrupció cap al mig de la llera del Ter fins a les seves roques; a migdia, el riu Ter o bé les seves roques de sota Sobirànigues o el seu bosc o estanyol; a occident, el puig d'Argelaguet o els termes de Santa Maria de Gaüses o Sant Mateu, i a tramuntana, des de "Galauns" o el torrent de Pins i de vil.la Elperic (Vilopriu) i d'aquí sense interrupció fins a la vall Aureli...”

Arxiu particular de Perpinyà, procedent del monestir d’Amer: Còpia, amb interpolacions, del precepte atorgat per Odó I de França el 25 de juny de 890, a Orleans, a l’abat d’Amer Advir

6 de juliol de 1352

Lletra al domer de Colomers: Pere Sabater, beneficiat de Colomers, es queixa que el sagristà el té per excomunicat per qüestions entorn de la capella de Sant Leonci, on dit Sabater celebra en certes ocasions; demana que no l’hi tingui per excomunicat.

Arxiu Diocesà de Girona: Lletres 1294-1913 – 1334-1362 Selectiu - Llibre U-20 Full f 130 - Codi U-020-01821

Planta hipotètica de Sant Llenç, amb l’absis ultrasemicircular, els dos arcs torals apuntats i la volta per aresta gòtica

L’any 1942, segons inscripció del Registre de la Propietat de Girona, el Bisbat de Girona, d’acord amb la Parròquia de Colomers, la vengué inexplicablement als propietaris de la casa veïna. Utilitzada com a pallissa fins a finals dels anys seixantes, la capella es malmenà definitivament, fins l’enderroc complet del seu absis l’any 1970, el reforç i la consolidació del mur de tramuntana de la nau amb contraforts i la seva restauració i integració definitiva a l’habitatge veí a principis dels anys setantes.

Urbana: Edificio que antes fue capilla de San Leoncio, hoy destinado a cobertizo, pajar y vivienda, de agricultor... ...adquirió el dominio de esta finca, por compra a la Parroquia de Colomes-Obispado de Gerona, mediante escritura autorizada por... ...a veinte julio de mil novecientos cuarenta y dos...

Font: Registre de la Propietat de Girona, Tomo 1658, Libro 16 Colomers, finca núm 762

Contrafort: pilar, sortint, que forma part del cos d’un mur al qual reforça

Capella de Sant Llenç: amb l’absis mig derruït, amb l’absis enderrocat i amb l’arc presbiteral reconstruït

El frontis no es conserva sencer. El seu aparell resta amagat sota l’arrebossat modern. De la portalada, només es conserva un dels muntants, format per grans carreus. La finestra central, que ha perdut l’antic arc, és d’un sol esplandit o esqueixada.

La nau, avui integrada dins l’habitatge privat, conserva els murs, dos arcs torals apuntats o ogivals, i l’arc triomfal, conjunt que podria datar-se entre els segles XIII i XIV.

La coberta de la nau és una volta per aresta gòtica o de llunetes _no conservada en un tram proper al frontis_, que potser substituí una antiga coberta de fusta, sostinguda pels dos arcs torals apuntats, amb impostes de secció incurvada i amb dovelles perfectament tallades i allisades.

De l’absis, potser de finals del segle X o començaments de l’XI, només n’ha pervingut la restauració de part de l’arc presbiteral de mig punt.

La capçalera, segurament la part més antiga i interessant, era dels segles X-XI: era arrebossada i estava coberta per una volta de quadrant d’esfera o de racó de forn lleugerament realçada o passada de radi. L’arc triomfal, marcadament desviat cap al sud respecte de l’eix de la nau, és de lleugera ferradura, de dovelles força ben tallades i sense impostes.

Arc de ferradura o arc àrab: arc de circumferència de més de 180º amb el centre situat per sobre de la línia d’arrencada

Com l’Església parroquial de Santa Maria, podem assegurar, per tant, que ens trobem amb restes de diferents etapes constructives. L'aparell de l’absis, del mur de la capçalera i d’alguns punts dels murs laterals _especialment a la banda nord, des de l’angle de llevant fins a una antiga cantonada situada aproximadament en la meitat de la llargada de la paret i formada amb pedres escollides que assenyalen, potser, la cantonada amb el frontis de la construcció més antiga_, fets de pedres sense escairar que tendien a afilerar-se, i l’arc triomfal i la volta lleugerament de ferradura evidencien la seva pertinença al segon romànic (segles X-XI). La resta de l’aparell, molt modificat, encara que, potser, emprant les pedres sense escairar provinents de la construcció primitiva, i els arcs torals apuntats podrien pertànyer al gòtic (segles XIII-XIV).