Sant Llenç és el patró del poble. A la seva diada, 12 de setembre, se celebrava la Festa major, avui traslladada al primer cap de setmana del mes.
GOIGS I LLOANCES DEL GLORIÓS SANT LLENÇ,
PATRÓ DE COLOMERSPuig, de màrtir valerós, gaudiu corona immortal:
guardeu-nos sempre de mal, Sant Llenç molt gloriós.A Egea, antiga ciutat, de l’Aràbia, a l’Orient,
fou el vostre naixement i l’heroica santedat:
la fe en la Trinitat, tan sols nat, ja brilla en vós.Guardeu-nos sempre de mal, Sant Llenç molt gloriós.
Malgrat viure entre els pagans, fou Jesucrist vostre Nord,
adorable, en vida i mort, a exemple dels Mags sants,
i, amb vós, quatre altres germans trobaren en Déu repòs.Guardeu-nos sempre de mal, Sant Llenç molt gloriós.
El poble de Colomers, des de temps immemorial,
us venera, i de tot mal, troba en vós feliç succés.
La pau de Déu sempre hi és essent nostre patró vós.Guardeu-nos sempre de mal, Sant Llenç molt gloriós.
Les nostres persones i vides emparades sempre estan,
segur que prosperaran en ser per vós protegides.
Les nostres veus, agraïdes, us aclamaran de cor:Guardeu-nos sempre de mal, Sant Llenç molt gloriós.
En el comiat dolorós d’aquesta vida mortal:
Guardeu-nos sempre de mal, Sant Llenç, molt gloriós.Llenç (forma popular de Leonci) és un dels màrtirs d’Alexandria de l’any 300, en el marc de la persecució decretada (edicte de l'any 303) per l’emperador romà Dioclecià (284-305): aquell any, Llenç, Hierònides, Selesi, Serapió, Estrató i Valerià, tots ells declarats sants, foren llençats al mar d’Alexandria per raó del seu cristianisme.
Talla de fusta de Sant Llenç, que es troba al retaule barroc de l'Església
Sant Llenç tingué ermita dedicada al municipi: una antiga capella romànica (vegeu 7.1.1.2 Monuments i conjunts historicoartístics. La Capella de Sant Llenç) d’una nau capçada per un absis de planta semicircular realçada o passada de radi, avui desaparegut, situada a l’extrem sud-oriental del poble, que ja trobem esmentada l’any 951.
4 d'abril de 951
...Confirmantes ut ecclesie Impuritanensis pagi, videlicet Sancte Marie vel Sancti Leoncii Columbariorum vel Sancti Petri qui dicitur Carcer supra litora maris, sicut a nobis vel successoribus nostris terminos acceperunt, sic semper habeant. Id est, Sancta Maria Columbariorum habeat terminos: ab oriente in palacium Abtauri et vadit per transversum usque in medium alveum Teder ad ipsas rocham, a meridie in flumen Teder sive in ipsa rocha subtus Subiraneges vel in ipsum boschum vel stagniolum, ab occidente in pug de Argilaged vel in terminos Sancte Marie de Gauses vel Sancti Mathei, de circio de Galauns vel torrente de Pinis et de villa Elperic et sic vadens per eandem pervenit usque in valle Aureli..., "...Això és, Santa Maria de Colomers té els termes següents: a orient, des del palau de l'Abat i transversalment sense interrupció cap al mig de la llera del Ter fins a les seves roques; a migdia, el riu Ter o bé les seves roques de sota Sobirànigues o el seu bosc o estanyol; a occident, el puig d'Argelaguet o els termes de Santa Maria de Gaüses o Sant Mateu, i a tramuntana, des de "Galauns" o el torrent de Pins i de vil.la Elperic (Vilopriu) i d'aquí sense interrupció fins a la vall Aureli...”
Arxiu particular de Perpinyà, procedent del monestir d’Amer: Còpia, amb interpolacions, del precepte atorgat per Odó I de França el 25 de juny de 890, a Orleans, a l’abat d’Amer Advir
6 de juliol de 1352
Lletra al domer de Colomers: Pere Sabater, beneficiat de Colomers, es queixa que el sagristà el té per excomunicat per qüestions entorn de la capella de Sant Leonci, on dit Sabater celebra en certes ocasions; demana que no l’hi tingui per excomunicat.
Arxiu Diocesà de Girona: Lletres 1294-1913 – 1334-1362 Selectiu - Llibre U-20 Full f 130 - Codi U-020-01821