2.3 Les aigües

El sistema hidrogràfic de Colomers és força senzill. Només hi ha un riu, el Ter, que frega la part meridional del terme, on forma un gran meandre, en direcció oest-est.

Durant l’alta edat mitjana (ss V-XI), a l’altura del terme municipal, es dividia en dos braços: el septentrional, que anava cap al golf de Roses i desembocava entre L'Escala i Empúries, i el meridional, que seguia el recorregut actual, travessava la platja de Pals i desembocava prop de l’Estartit, això és, més al nord de l’actual desembocadura (que data de la desviació de 1790).

El darrer braç, abans de les pèrdues d’aigua provocades pels sistemes de regadiu, que comportaren una disminució de la velocitat i del cabal de les seves aigües, les quals afavoriren la deposició i sedimentació dels materials d’erosió que transportaven i, per tant, la formació d’al·luvions, permetia la navegació lleugera fins a Torroella de Montgrí.

El segle XIII, per aprofitar millor les seves aigües, s’hi construí la Resclosa de Colomers (recentment reconstruïda) per elevar el nivell de les aigües i derivar-ne una part al llit del Rec del Molí o del Marquès de Sentmenat per tal de moure una sèrie d’antics molins fariners d’aigua que el Marquès tenia en el seu recorregut.

El Rec del Molí, que, arrencant de Colomers, passa per Jafre, Verges, Bellcaire d’Empordà i mor al nord d’Empúries, era el canal de regatge més important del Baix Empordà. Actualment encara rega una extensa zona del Baix i l’Alt Empordà: tota la plana esquerra del Ter fins al mar de Sant Martí d’Empúries. Antigament se n'extreia l’aigua per regar mitjançant poalanques.

D’origen àrab, la poalanca és un giny de regadiu consistent en una barra recolzada en un punt que la divideix en dos braços de llargada diferent, amb un contrapès (sovint una pedra) en l’extrem del braç curt i un cap de corda de la qual penja un poal en l’extrem del braç llarg: per accionar-la, el regant estirava la corda i enfonsava la galleda al rec per omplir-la, alhora que la força del contrapès aixecava la càrrega i la buidava al canal de regadiu de l’hort

La història del riu és plena de catàstrofes causades per les seves revingudes, actualment regulades pels pantans del Pasteral, Susqueda i Sau. Així, l’any 1898, entre el 15 i 18 de desembre, una important tempesta inundà la plana empordanesa: a Colomers l’aigua del Ter negà la carretera de Medinyà a l’Estartit. En diverses ocasions el Ter trencà la Resclosa, que calgué reconstruir: la primera quinzena de maig de 1915 (el pressupost de reconstrucció superà les trenta mil pessetes), el 23 de juny de 1915, la segona quinzena de febrer de 1917, el 25 de febrer de 1944, l’any 1960, entre d'altres.

Trencada de la Resclosa de l’any 1917

Fou important la riuada que, durant els aiguats de l’any quaranta (16-20 d’octubre, l’Aiguat de Sant Lluc), erosionà i escantellà les terres de l’Illa d’Amunt i Ramema, on també la toponímia n’ha servat el record: la Feixa Negada n’és un exemple.

Trencament de la Resclosa l’any 1960

Reconstrucció de la Resclosa l’any 1960

Reparació de la Resclosa

A partir de l’any 1963, per regar la plana de la dreta del Ter i per regular el cabal de l’aigua del Rec del Molí, s’hi construí la Presa de Colomers, de 103 m d’amplada, 5,75 m d’alçada i 50.000 m de capacitat, amb cinc comportes centrals grans i dues de laterals més petites, i un canal d’enllaç amb el Rec del Molí. Fins a l’actualitat no ha embassat mai i, per tant, no ha entrat mai en servei.

La Presa de Colomers, construïda entre 1963-1970

El territori de Colomers és drenat també per rieres o torrents, la majoria intermitents o de règim irregular, que recorren el terme de nord a sud i aflueixen al Ter: el torrent de les Arces, al sector oriental, les rieres de Diana (o de Sant Mateu) i de Ramema (o de Gaüses o de Llampaies), a l’occidental, i la riera de Pins (o de Vilopriu), que travessa el nucli.

Hidrografia de Colomers

1. El Ter
2. Riera de Diana o de Sant Mateu
3. Riera de Ramema o de Gaüses o de Llampaies
4. Riera de Pins o de Vilopriu
5. Riera de les Arces
6. Rec del Molí o del Marquès de Sentmenat

Trobem documentat el topònim Ramema, encara que en la forma “remema”, en documents amb referència a Colomers de l’any 1320 i, amb referència a d’altres llocs, fins i tot anteriors (1279)

 

Colomers té una relativa riquesa en aigües subterrànies. El mantell aqüífer freàtic del Ter, poc profund, s’estén a 500 o 1.000 m i, abans de la construcció dels canals de regatge, era aprofitat, mitjançant l’excavació de pous, alguns dels quals encara es conserven, per regar algunes terres dels fondals.

El canal de regatge que travessa el nucli paral·lel a la carretera és de l’any 1967. Sobrealçat des del Xalet fins a Sant Llenç, aquest canal, anomenat el Mur de la Vergonya, ha significat una barrera visual i física entre la població i el riu d’ençà de la seva construcció. Des de l’any 1995, l’Ajuntament ha mostrat interès en el seu soterrament o enderrocament a través de les instàncies parlamentàries (grup d’ICV) i governamentals (conselleries responsables): el seu soterrament sembla que serà efectiu durant l’any 2007.

 

Octubre de 2007: el canal i la seva supressió

 

El juny de 2008, l’empresa Caiac del Ter inicia la seva activitat de piragüisme al Ter, amb una primera proposta de descens fluvial amb caiac des de la Presa de Colomers fins al Pont de Verges. Colomers, llarg temps d’esquena al riu, es preparava per conviure-hi.

15 de juny de 2008