Temple del segon i tercer romànic (segles X-XI i XII-XIII, respectivament), amb afegitons posteriors (segles XVI-XX): portalada barroca, capelles laterals, cor, sagristia, campanar, etc, d’una sola nau capçada per un absis de planta semicircular i amb sis capelles laterals, tres a cada banda, que la conformen com de dues naus laterals.
Elements d’una església
Elements d’un arc
Fou restaurada en el període 1970-1973, amb motiu d’haver-se descobert, els anys 1966-1967, en voler adaptar el presbiteri a la litúrgia postconciliar, les estructures romàniques amagades a l’interior de la capçalera. Efectivament, les obres de restauració, dirigides per J. M. de Ribot, descobriren pilastres, columnes, capitells i arcuacions, elements romànics fins aleshores invisibles darrera un mur del segle XVIII, el qual havia convertit, interiorment, la capçalera en una construcció de planta poligonal.
Manel Costa-Pau, Santa Maria de Colomers (Tele/estel núm 179, Barcelona, 27-3-70)
Portalada de Santa Maria a l'any 1923, Fons Josep Salvany i Blanch, Biblioteca de Catalunya
Interior de Santa Maria a l'any 1923, Fons Josep Salvany i Blanch, Biblioteca de Catalunya
Durant la restauració, es referen també part de la volta i de la decoració de l’absis; es recuperà la finestra del frontis, i s’enderrocaren l’antiga sagristia i altres edificacions exteriors (la Cotxera del Cucut), que amagaven part del parament exterior de l’absis.
Vista de l'absis abans d’enderrocar la Cotxera del Cucut i una sagristia
A l'esquerra, planta abans de la restauració: es pot observar encara la sagristia de l’esquerra de l’absis i la paret poligonal de la capçalera que amagava els elements del romànic. A la dreta, planta després de la restauració: sense la sagristia i amb la capçalera sencera al descobert. En ambdues plantes, es pot observar la desviació de l’absis respecte de l’eix de la nau, la qual la disposició dels pilars i de les “naus laterals” intenta corregir
A ponent, en el frontis, o façana principal, una portalada barroca, rectangular, rematada amb un frontó entretallat i una fornícula, substituí, segurament en el mateix lloc, l’antiga portada d’època romànica.
Frontó: acabament de forma triangular o circular d’una façana o d’un pòrtic
La fornícula, que centrava el frontó de la porta i que contenia una notable escultura barroca de pedra calcària de la Mare de Déu envoltada de quatre angelots, avui visible a l’interior de l’Església, fou malmesa, durant les obres de restauració, per reconstruir una finestra romànica, de doble esplandit o esqueixada, i amb arc de mig punt o semicircular, que s’amagava sota l’arrebossat, amb restes d’esgrafiats, que tapava l’aparell del mur.
Fornícula amb la Mare de Déu i els angelots abans de la restauració
Esplandit o esqueixada: eixamplament esbiaixat que es fa als brancals, l’ampit i a la llinda de les finestres, quan la paret és molt gruixuda, per augmentar la quantitat de llum que entra de l’exterior
Arc de mig punt: arc semicircular que té el centre a la línia d’arrencada
A ambdós costats del finestral, es descobriren lesenes o bandes llombardes, les quals devien sostenir les arcuacions que recorrien l’antic capcer.
Lesena o banda llombarda: faixa de pedra llisa, vertical, estreta, sobresortint i de poc gruix que divideix els paraments dels murs i que sosté l’arcada
Arcuació cega: conjunt d’arcs cecs, és a dir, tapats, iguals i contigus disposats en un mateix pla amb finalitat decorativa
Capcer o testera: part triangular superior de la façana d’un edifici amb coberta de dos vessants en la qual descansen aquests
Aquesta decoració d’arcuacions d’estil llombard desaparegué en sobrealçar, als segles XVI-XVII, tot l’edifici amb una obra de fortificació que en doblà gairebé l’alçada original i li donà un aspecte de castell. Elements d’aquests murs de fortificació damunt la primitiva construcció romànica són diverses espitlleres i, a la banda de migdia, un matacà.
Exemple d’espitllera: finestra rectangular llarga i estreta per disparar des de dins cap a fora
A la cara de migdia, un matacà: obra de fortificació amb parapet i sòl espitllerat per poder observar i hostilitzar l’enemic
Façana actual: s’observa el frontó entretallat, la finestra romànica d’arc de mig punt amb doble esplandit i lesenes als costats, recuperada durant la restauració, i la fortificació superior amb espitlleres
La major part dels murs laterals de l’antiga nau romànica van quedar amagats o destruïts en construir, als segles XVI-XVIII, les sis capelles, tres a banda i banda de la nau principal. Amb tot, sobresurten sobre llurs teulades i presenten cornisa de secció incurvada, això és, corbada cap a dins.
La nau és coberta amb una volta lleugerament apuntada o ogival o en punta d’ametlla, i seguida, de carreus ben escairats, i la seva cornisa és de secció incurvada.
Arc apuntat o ogival o en punta d’ametlla: arc format per dos arcs de circumferència que es tallen al vèrtex formant un angle curvilini
Volta apuntada o ogival o en punta d’ametlla: volta simple i recta generada pel moviment directriu d’un arc apuntat en l’espai perpendicular al seu pla
A banda i banda de la nau, sostinguts per grans pilars de secció rectangular, amb impostes de pla i bisell, i darrera dels quals encara és visible, en diferents punts, el mur de la nau romànica antiga, s’obren tres grans arcs de mig punt, algun d’ells lleugerament apuntat, de dovelles ben tallades, que podrien correspondre a un projecte no realitzat de naus laterals o a un simple reforçament de la volta.
Les impostes de l’arc més proper al presbiteri de la banda de migdia tenen decoració de daus en relleu.
Les capelles laterals, tres a cada flanc, són, com la portalada del frontis, del barroc, dels segles XVII-XVIII: un carreu de l’angle nord-oest porta la data 1691.
Carreu de la capella lateral nord, a la façana de l’Església, amb la data 1691
I diversos documents de l’Arxiu Diocesà de Girona daten entre 1685-1690 algunes d’aquestes capelles: el 10 de setembre de 1685 s’atorga llicència per fer una capella del Sant Crist i una sagristia, i el 14 de gener de 1690 per construir dues capelles.
La del costat nord més propera al frontis, que potser cal considerar una mica anterior, dels segles XVI-XVII, és a dir, del gòtic tardà, és coberta amb volta de creueria i té un senzill retaule barroc de fusta. Les altres cinc són cobertes amb volta per aresta.
Volta per aresta: volta composta, és a dir, el resultat de la intersecció de dues voltes simples _que dóna quatre porcions triangulars de superfície corbada o pannes_, en què, en un voltat de planta quadrangular, la pressió de les pannes es reparteix en quatre punts de recolzament, als angles des d’on arrenquen, a través de quatre nervis sortints o arestes al llarg de la intersecció, de la clau als nients; s’anomena volta per aresta romana si les voltes intersecades són de mig punt i volta per aresta gòtica si les voltes intersecades són ogivals
Volta de creueria: volta per aresta en què les arestes es presenten com a arcs diagonals (volta d’asna), en què s’encreuen uns altres dos nervis rectes o cadenes (volta de creu) i on s’afegeixen encara quatre nervis secundaris o tercelets
Volta d’asna: volta per aresta en què les arestes es presenten com a arcs diagonals
En alguns casos, les voltes presenten grans petxines i són pintades amb profusió de blaus i daurats.
Petxina: cadascuna de les quatre porcions triangulars esfèriques d’una volta de quatre punts
Aquestes capelles laterals contenen tres retaules barrocs: a l'esquerra, l'anomenat de la Verge de Fàtima, del 1758, amb columnes de fust llis envoltades per una garlanda helicoïdal i amb el terç inferior decorat amb fullatges, i, a la dreta, el del Sagrat Cor de Jesús, de la segona meitat del segle XVIII, i el de la Verge del Carme, de l'últim terç de la segona meitat del segle XVIII.
L’absis, de planta semicircular molt realçada o passada de radi, orientat a sol ixent, està marcadament desviat cap a l’esquerra respecte de l’eix de la nau, particularitat pròpia de les esglésies pre-romàniques i del primer romànic, que poques vegades apareix d’una manera tan acusada com a Colomers en esglésies del segon romànic.
En el seu parament exterior, el fragment d’una banda o lesena que es pot veure a la part inferior septentrional, palesa l’existència d’una antiga decoració perduda d’estil llombard: arcs cecs i bandes llombardes degueren desmuntar-se amb l’obra de fortificació dels segles XVI-XVII, que comportà, amb l’obertura de nombroses espitlleres en la seva part superior, el seu aspecte actual de torre de defensa.
Absis sobrealçat amb un mur de fortificació amb nombroses espitlleres, donant-li un aspecte de torre de defensa
De les tres finestres absidals, són visibles la septentrional, monolítica, és a dir, feta d’una sola pedra, amb arc de mig punt, i la central, convertida en una mena d’espitllera. La tercera resta dins l’edifici de l’Ajuntament.
A l’interior, la capçalera, del segle XI, correspon a la part més antiga de l’església romànica. Al seu mur hi ha un ull de bou.
Planta de la capçalera: semicircular i realçada o passada de radi respecte de la seva línia d’arrencada
L’arc triomfal, sobre pilars, és de mig punt, doble, amb impostes de secció incurvada.
El primer tram de la capçalera és cobert amb una volta cilíndrica o de mig punt o de canó seguit o de tartana. La volta absidal, reconstruïda, és de quadrant d’esfera o de racó de forn.
Volta cilíndrica o de mig punt o de canó seguit o de tartana: volta simple i recta generada pel moviment directriu d’un arc de mig punt en l’espai perpendicular al seu pla
Volta de quadrant d’esfera o de racó de forn de l’absis: es tracta d’una variant de la volta cilíndrica per cobrir un nínxol de planta semicircular
Al voltant del presbiteri, hi ha el parament romànic descobert rera la paret poligonal del segle XVIII enderrocada els anys setantes.
Alçat de la capçalera: amb la volta apuntada, l’ull de bou, el doble arc triomfal i el parament romànic absidal
L’antiga capçalera romànica descoberta i restaurada els anys setantes
A la paret de tancament de l’absis, damunt d’un sòcol elevat, s’aixequen pilastres rematades amb impostes decorades que sostenen dotze arcs de mig punt amb dovelles llises o ben escairades. Superposades a aquestes pilastres, hi ha una decoració d’arcs cecs sostinguts per dotze columnes, adossades o embegudes, i no pas exemptes.
El fust d’aquestes columnetes s’aixeca entre una base senzilla de dos bordons cisellats i un capitell amb collarí i amb cimacis amb decoracions diverses.
Ornamentació absidal: columnes adossades o embegudes, impostes dels capitells decorades amb escacat, arcs cecs i la finestra central, espitllerada i d’un esplandit
Pilastres i columnes de l’absis
Elements principals d’una columna
Base d’una columna
Dels relleus escultòrics només es conserven sis capitells i una bona part dels cimacis i les impostes decorades. Els motius representats són gairebé tots de decoració geomètrica i vegetal.
Elements d’un capitell
Astràgal: motllura convexa semicircular (mitjacanya) o de tres quarts de cercle
Entre els capitells conservats, que són els sis del fons, uns presenten decoració vegetal derivada de l’ordre clàssic corinti: amb fulles d’acant; d’altres introdueixen motius geomètrics molt estilitzats, i només un és historiat: presenta la figura humana amb tres personatges, un orant.
Capitell de l’ordre corinti
Tres són de tipus corinti evolucionat cap el romànic, amb una successió de palmetes intercalades i estriades que culminen amb els típics caulicles enrotllats que tomben vers les arestes superiors. Un d’ells presenta certes variants que el fan d’una qualitat millor: les fulles són plenament nervades i les puntes es dobleguen vers l’exterior donant un volum a la caixa que no és present als altres capitells; el collarí és finament treballat amb un trenat perfecte. Un altre presenta una decoració entre vegetal i geomètrica: és gairebé un baix relleu de tres grups de palmetes, un a cada cara, agafades a la base i que s’entrellacen entre elles per una cinta intercalada entre les fulles. Una decoració semblant trobem a la imposta de la pilastra del seu costat.
Caulicle: cadascun dels vuit tanys que surten del fullatge inferior i pugen fins a l’àbac, en el capitell corinti
Dos presenten més varietat. Un és decorat amb la típica seqüència de lleons que hi ha en molts exemples d’època romànica, sobretot al Rosselló: els caps de lleó a cada angle que treuen de la gola unes urpes que s’arrapen a un collarí llis.
El darrer presenta unes formes humanes: al mig de la cara central hi ha un personatge de factura tosca amb els braços elevats i perfectament simètric, la figura del qual recorda un orant; als angles, sengles personatges barbats a mode d’atlants s’ajupen i recolzen les mans als genolls per aguantar amb els seus caps els caulicles que formen els angles superiors. A Sant Esteve d’En Bas (la Garrotxa), hi ha dos capitells semblants, amb àngels, però, enlloc d’atlants.
Capitells centrals: el de l’esquerra amb decoració vegetal derivada del model clàssic corinti: fulles d’acant; el de la dreta, l’únic historiat: amb tres figures humanes
La decoració de les impostes i els cimacis d’aquests capitells, així com la de llurs àbacs, és, llevat de la que ja hem esmentat com a vegetal, gairebé tota a base d’escacats i motius geomètrics. En algun cas, el cimaci és senzillament llis i amb motllures.
Els capitells laterals, desapareguts, es reconstruïren seguint l’estil dels que es conservaren.
Motllures arquitectòniques
Tot i que ens trobem davant d’una escultura de qualitat discutible: tots els capitells són d’una factura primitiva i tenen un relleu ben poc acusat, la de Colomers és una de les poques esglésies d’aquest període i d’aquesta zona que pot lluir un treball de decoració escultòrica. Aquesta discreta ornamentació escultòrica de l’interior de la capçalera es pot comparar, pel model d’absis decorat amb arcs i columnetes, amb l’església de Sant Miquel de Fluvià (l’Alt Empordà), amb treball més abundant i de major qualitat, i lliga, per la seva pretensió artística allunyada de l’austeritat de l’època, amb Sant Esteve d’En Bas (1119) i Sant Joan les Fonts (1126), de la Garrotxa.
Interior: s’observa la volta lleugerament apuntada de la nau, les cornises incurvades des d’on arrenca i els arcs de mig punt i els pilars de secció rectangular que la sostenen, el doble arc triomfal de mig punt, les dues voltes de la capçalera: la volta cilíndrica del presbiteri i la volta de quadrant d’esfera de l’absis, i la decoració a base de pilastres, columnes i capitells de l’absis
Les tres finestres absidals, que il·luminen l’interior de la capçalera, són d’un sol esplandit.
A la banda septentrional de la capçalera, es descobrí, a la part baixa del parament de l’absis, part d’un arc de mig punt, fet de dovelles de mida petita força ben tallades. Aquesta arcada, amagada sota la decoració d’arcs, pilastres i columnes a l’interior i aparedada a l’exterior, devia formar part d’una construcció anterior al temple romànic, potser a l’esglesiola o a les dependències de la cel·la monàstica preromàniques.
A banda i banda de la capçalera, hi havia habitacions o sagristies del segle XVIII. La del costat nord fou enderrocada durant la restauració per descobrir l’obra romànica.
El campanar, una torre de base quadrada i part alta octagonal alçada a l’angle sud-oest de l’església, fou modificat en la part superior durant el segle XIX. A l’Arxiu Diocesà de Girona, trobem documentades llicències per beneir una campana: una datada al 17 d’octubre de 1603 i una altra, al 18 d’abril de 1612.
En conclusió, l’Església de Colomers presenta estructures pertanyents a dues etapes constructives del romànic. Així, l’aparell del frontis, de les restes dels murs laterals de la nau primitiva i de l’absis, fet de carreus de mida petita, escairats bastament i tendents a formar filerades ben seguides; la decoració d’estil llombard: lesenes, bandes i arcuacions; els arcs de mig punt i la coexistència de finestres d’un i dos esplandits: a la capçalera i al frontis, respectivament, es corresponen a estructures de finals del segon romànic: segle XI. Els capitells de factura primitiva, amb relleu poc acusat, els podem comparar amb els que decoren l’absis central del monestir de Sant Miquel de Fluvià, datables a la segona meitat del segle XI, en un moment més evolucionat dins les esglésies del segon romànic.
Aparell: disposició que tenen les peces que formen una paret
En canvi, l’aparell de la coberta de la nau i dels pilars i dels arcs que la sostenen, que en part tendiren a corregir la notable desviació entre la capçalera i la nau primitives, fet de carreus de mida petita o mitjana ben escairats i allisats, i la volta apuntada evidencien la seva pertinença al tercer romànic: segles XII-XIII.
Damunt les dues etapes romàniques, s’aixecà, als segles XVI-XVII, l’obra de fortificació amb espitlleres i matacà; als segles XVI-XVIII, les capelles laterals i les sagristies; al segle XIX, la part superior del campanar, i, al segle XX, l’obra de restauració.
Creu de pedra, element escultòric que actualment podem observar a l’interior de l’Església
Calaixera barroca del 1723-1724, restaurada l’any 1996
Es tracta d’una calaixera de característiques extraordinàries tant per les seves dimensions com per la seva decoració, tota ella en talla de gran bellesa.
La decoració de la part superior està formada per remats de talla, barana tornejada i calaixos en forma de petxina, tot el conjunt és d’estil arquitectònic. Per altra banda, la part inferior, formada per vuit calaixos, quatre a cada costat, té una decoració amb treballs de talla molt particulars ja que són d’estil oriental. La separació central i les cantonades estan decorades amb figures amb relleu tallades de gran elegància del mateix estil. El sòcol, també en talla, és d’estil barroc català, porta la data de l’any 1724 i la seva procedència sembla que és Torroella de Montgrí, tot i que no es sap amb certesa.
Tot el conjunt està realitzat amb fusta de noguera excepte algunes peces tornejades, parts de talla i els interiors dels calaixos. Les dimensions de la calaixera són 3,60 m de llargada, 2,20 m d’alçada i 1,25 m de profunditat. Els laterals del moble estan acabats per a ésser empotrat o bé fet a mida per a una altra ubicació.
Proposta de restauració d’un moble de sagristia a l’Església de Colomers, de Carme Andavert i Escriche, Colomers, 1995
