6.5.2 Víctimes de la guerra

Homenatjades el 6 de desembre de 2004 amb la col·locació d’una placa a la Plaça dels Lledoners per part de l’Ajuntament

Parlament de Pere Colomer, veí del poble que tingué la iniciativa, durant l’acte de presentació de la placa

 

La repressió d’una patrulla de control del Comitè de Cervià de Ter, 1936
27-08-1936, a Espinavessa:	Enric Frigola Coll, 62 anys, capellà
02-08-1938, a Espinavessa:	Joaquim de Quintana Quintana, 54 anys, casat, propietari
Font: La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939), Vol II, de J.M. Solé i Sabaté i J. Villarroya i Font, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1990. Més versemblantment, altres fonts _El Punt i orals_ assenyalen el succés al 21-08-1936 per ambdós

A la carretera d'Orfes a Espinavessa, a l’altura de la Palma, un monòlit recorda el fet al mateix lloc de l’execució

Els morts durant la guerra, als fronts o a la reraguarda, 1936-1939
17-03-1938, a Barcelona:	Enric Falgueras Salip, 18 anys, lleva del 40, exèrcit republicà
?-?-1938, al Front de l’Ebre:	Pere Solés Costa, 30 anys, lleva del 29, exèrcit republicà
06-01-1939, a la batalla del Segre:	Joan Canals Lladó (o Laudoux), 32 anys, lleva del 27, exèrcit republicà
?-01-1939, a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà):	Joan Castelló Bosch, 23 anys, lleva del 36, exèrcit republicà
?-?-?, a Colomers:	Josep Coll Subirós, lleva del 38, exèrcit republicà
?-?-?, a ?	Lluís Perich Romans, 22 anys, lleva del 35, exèrcit republicà
Font: El Punt, 25 de juliol de 1996
?-?-?, a ?:	Pere Vila Oliva
Font oral

 

Des del 26 d'abril de 2006, es pot consultar una còpia del procés, sol·licitada a l'Arxiu comarcal de la Bisbal en motiu del 75è aniversari de la proclamació de la República, a l'Arxiu de l’Ajuntament. Devem la còpia i la transcripció d'aquest procés, així com les de molts d'altres processos, a Aïda Lorenzo Rosa i a la seva filla Esther Llorenç Rodríguez, Presidenta i Secretària, respectivament, de l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme

MEMÒRIA HISTÒRICA (Record de la revenja _injusta com totes les revenges_ de 1940, d'Enric Roca Perich, nebot de Josep Perich Pou) Et vingueren a buscar al camp allà a on treballaves. Els que varen guanyar la guerra, els de les camises blaves. De Colomers se t'emportaren en mig de cops i amenaces. Eres d'un color, et deien, amb un color t'insultaven. Adéu, vila allargassada, adéu, mons germans i pares. El Ter dibuixava silencis en la quietud dels meandres. A la presó de Girona, a la força t'hi portaren. Amb altres companys, amb la por de la fi que t'esperava. perquè la vídua del cacic la seva venjança demanava, quan els culpables del crim ja havien fugit a França. Tot el poble es va organitzar per evitar la salvatjada, per tu i un altre veí més de cinquanta es mullaren. La família desesperada en va s'humiliava i suplicava. En la baralla del destí, les cartes estaven marcades. L'agonia de l'eterna espera a la fi es veié acabada. En el cementeri de Girona la vida et fou arrancada. Els anys durs varen passar la ferida, però, no es tancava. A la mare, parlant de tu les llàgrimes li saltaven. Però el porc també es va morir. El seu Sant Martí a la fi arribava. Poc a poc s'obrien pas tots els colors de l'albada. Un dia, la meva cosina en el mas va fer una troballa. Papers antics van sortir amagats de totes les mirades. La meva ànima va embogir en veure entre la paperassa la lletra amb pols tremolós de la teva darrera carta. Perquè entre adéus a tothom i consells als que t'enyoraven donaves els noms i els cognoms dels ignominiosos culpables De la seva delació, de mentires i ultratges els feixistes en feren prou per justificar que et mataven. Al teu poble ha plogut molt des de la maleïda diada en el que la teva mort per uns pocs va ésser anunciada. Avui he anat al cementiri a on la família descansa una rosa roja hi he deixat altiva, com la teva mirada. Publicat a Relats en Català (21-10-2007)

---