6.4 Edat moderna
1461: Arran de la fama miraculosa de la Font Santa de Jafre d’ençà del 1460 i de la consegüent declaració de testimonis oculars l’any 1461, coneixem l’existència d’un comerciant anomenat Besart de Colomers. En efecte, Antoni Maell, pastor, anomenat Cavall de Bàscara, declarà que el 12 de juliol de 1461 es trobava vora la Font de Jafre amb el seu ramat i que se sorprengué de la gent que hi era aplegada, la qual li digué que la font s’havia estroncat de sobte al moment en què una dona posava la mà a la canal i que el fet s’havia repetit quan volgué beure de la font en Besart de Colomers, el qual hauria comès un greuge al cristianisme en traslladar queviures, moros i cavalls del nord-oest d’Àfrica a Granada amb una barca.
Miracles o fenòmens naturals inexplicables i incomprensibles per a la gent de l’epoca a part, el que sembla ben establert és que Besart era un comerciant colomersenc que practicava la navegació de cabotatge entre el nord d’Africa i el sud de la península Ibèrica, concretament amb el regne àrab de Granada: “lo qual Besart ha dit que ell testis es molt pecador e que crehia que per ço li era esdevingut com enguany auia comesos molts pecats e principalment que enguany tot lany auia anat ab una fusta e auia portat moros, e caualls en Granada ab los quals caualls los moros auian damnificats los castellans en Castelia”.
1462: Entre 1462-1472, alguns indrets del baix Ter foren escenari de diversos episodis de la Guerra Civil dels Deu Anys, anomenada també Guerra contra Joan II, que tingué lloc durant aquell decenni i que enfrontà Joan II de Catalunya-Aragó (1458-1479) i reialistes, sostinguts per les classes populars (remences i menestrals) i per hosts franceses (fins el 1466), d’una banda, i institucions aristocràtiques, entre les quals la Generalitat, i oligarquia feudal i burgesa, sostingudes per les masses urbanes i per tropes franceses (a partir del 1466), de l’altra.
El 16 d’agost de 1462, tot just encetada la guerra, Joana Enríquez, muller de Joan II i lloctinent general de Catalunya des del 1461, era allotjada al terme de Colomers, plaça en mans de tropes antireialistes, amb les tropes franceses comandades per Gastó IV de Foix, que l’havien alliberada del setge de la Força Vella de Girona (juny-juliol), on s’havia refugiat amb el seu fill, l’Infant Ferran, príncep de Girona, i futur Ferran II de Catalunya-Aragó el Catòlic.
Pere Figueres, conseller en cap de Barcelona i un dels caps de l’exèrcit que lluitava contra Joan II, en les seves detallades relacions de les campanyes militars que trametia al Consell de Barcelona, escrigué: “...per altre vos he avissats com la reyna ab tot son poder s’ere aleujada a Colomés. Ara, per aquesta, vos avís com se són levats del dit loch e són romassos per aleujar a Sent Jordi, lo qual és molt prop de Colomés, que.n vides hi ha un terç de mija lengua...” (informe del 18 d’agost de 1462 a Torroella de Montgrí); “...e, perquè sentau la manera, vos avís, com ja per altra vos avia avissats de Torroella, com la reyna ab tot lo poder stava aleuiada entre Jàffer e Colomers...” (informe del 24 d’agost de Palamós, en el qual relata la matança que els francesos feren a Jafre en represàlia pel degollament de francesos que feren els seus habitants).
Hug Roger III de Pallars, capità general de l’exèrcit antijoanista i defensor de Torroella corrobora l’allotjament de la reina a Colomers: “Los lochs on la reyna e francesos stan alleujats són Colomers e Sant Jordi”.
La vila de Colomers, defensada per dues forces antireialistes, caigué a mans de les tropes franceses el 23 d’agost de 1462. En l’assalt, una trentena de defensors moriren cremats en una de les torres d’homenatge del monestir, a la qual els francesos havien calat foc perquè els assetjats no volien retre’s.
Encara avui, es poden observar els efectes d’aquest assalt a la cara sud de l’actual edifici consistorial: parets derruïdes, murs ennegrits, etc.
Façana de migdia de l'actual Ajuntament, amb les conseqüències de 1462 encara visibles: murs derruïts, parets ennegrides, arrancada d'un arc de volta de la possible torre d’homenatge, etc
Un cop presa la plaça, la reina Joana s’hi allotjà tot el dia. I, segons reporta un document de l’Arxiu General de la Corona d’Aragó, encara hi romania el 28 del mateix mes: “...a XXVIII del dit... ...per un viatge que han fet a la dita senyora regina stant a Colomers...”; “...lo dit die... ...per dos viatges que ha fets ab letres del dit capità a la dita senyora regina a Colomers...”.
El 3 de setembre d’aquell any, els diputats s’adreçaven a Bernat Gilabert II de Cruïlles i de Cabrera, capità de l’exèrcit antireialista, per confirmar-li que Colomers havia caigut per la força i que volien ser fidels al Principat, per la qual cosa li demanaren que els prengués jurament.
1468: El juny de 1468, Ferri II de Lorena, comte de Vaudémont, lloctinent general del Principat en absència del seu cunyat Joan II de Lorena, fill de Renat I de Provença el Bo _elegit rei dels catalans (1466-1472) per les forces antijoanistes_, féu estada, amb les seves tropes franco-napolitanes, a Colomers, des d’on dictà diverses disposicions el 13 de juny.
1471: El 3 de desembre de 1471, a les acaballes de la guerra, era el rei Joan II de Catalunya-Aragó, que duia a terme una campanya per l’Empordà, qui feia estada a Colomers.
1480: Per una lletra del 20 d’abril sobre els drets del monestir d’Amer a Colomers, sabem que hi ha qui paga de 24 mesures 5 (3 tasca i 2 delme); d’altres satisfan de 23, 4 (2 tasca i 2 delme). També ens assabenta que s’han plantat moltes vinyes i que l’abat vol més part, però el lloc s’ha despoblat, destruït per l’atac dels francesos. Es redueix tot a 3 mesures de cada 22.
1564: L’any 1564, Francesc Giginta, abat d’Amer, feia fer el capbreu de les rendes que el monestir havia de cobrar a Colomers.
1579: Durant el regnat de Felip I el Prudent de Catalunya-Aragó (1556-1598) i II de Castella, Colomers passà, l’any 1579, a la Corona.
1650: L’any 1650, l’hereu de Can Pou de Jafre pagava al rector de Jafre la pensió anual establerta per mossèn Joan Pou, rector de Garrigoles, en el seu testament (de 6 de desembre de 1648), per tots els drets que podia tenir a Can Pou, alhora que deposava 52 lliures “...hâ presas de dita taula Ramon Caldero de Colomes y Anna Costa viuda de Colomes, los quals firmaren acta tots dos com a principals als onze de maig 1650 en poder Nicholau puig not. de Verges. Paga Ramon Caldaro de Colomes vuy als vint y sis juny 1652 sinch lliuras quatre sous...”.
1654: Després de la Guerra dels Segadors o de Separació (1640-1652), que havia enfrontat la monarquia hispànica de Felip III de Catalunya-Aragó (1621-1665) i IV de Castella _sostinguda per les tropes castellanes i la gran aristocràcia catalana_ amb la Generalitat, la petita noblesa catalana i les classes populars (camperols i burgesia urbana), les tropes franceses, que havien sostingut les forces catalanes, encara es mantingueren durant set anys al Principat, envaint l’Empordà, escometent el Vallès, etc.
Així, l’any 1654, tropes franceses encara eren acampades al terme de Colomers i als pobles de la rodalia: l’11 d’agost, Armand de Borbó-Conti, general en cap dels exèrcits francesos al Principat, es trobava a Colomers; el 24, la cavalleria francesa acampada a Saus s’arribava fins a Colomers, on fou atacada pels seus habitants, a buscar farratge; el dia 27, Roger de Rabutin, comte de Bussy, i part de les hosts franceses s’allotjaven a Colomers; l’endemà s’hi reunien la resta de les tropes, que havien acampat a Sant Jordi Desvalls i Cervià de Ter; el 13 de setembre, el comte de Bussy tornava a ser a Colomers.
1662: L’any 1662, el Santuari de la Font Santa de Jafre pagava a Jaume Martí de Colomers el treball de la teulada.
1663: A Colomers, sota la jurisdicció de l’abat d’Amer, el bisbe est trobà que “lo batlle, jurats y demés de la universitat de dit lloch, per subvenir algunas necessitats en temps de la guerra, veneren la creu gran de plata de pes de alguns divuit marchs”.
1684: Durant les guerres europees contra l’expansionisme francès _guerra d’Espanya amb França (1683-1684) i guerra de la lliga d’Augsburg (1689-1697)_, les terres del baix Ter tornaren a ser envaïdes per les tropes franceses. En efecte, després del setge de la ciutat de Girona del 1684, els exèrcits francesos se’n tornaren (juny) per Medinyà, Cervià de Ter i Colomers, destruint conreus i cases.
1685: El 10 de setembre de 1685 s’atorga llicència per fer una capella del Sant Crist i una sagristia a l'Església de Santa Maria.
1687: D’altra banda, una nota del Llibre d’obra Font Santa ens informa que el rector de Colomers restituí (12 de març de 1687), com a marmessor de Baldiri Quer, rector de Jafre, que havia amagat una quantitat de diners durant l’ocupació francesa, “onse lliures deu forylaze dich 11 lliures 10 sous” a la Capella de la Font Santa.
1688: El 24 de juny de 1688, Vicenç Quintana, fill de Pere Pau Quintana de Colomers, queia mort d’un tret de pedrenyal a Can Pou de Jafre, on treballava de mosso. Segons Isidre Pou Pagès, el mosso es va suïcidar “...perque se es trobat llansat en terra ab dita xispa (el pedrenyal) sobre de ell...”.
1690: Pel casament de Caterina I d’Empúries amb Juan Francisco Tomás de la Cerda y Enríquez Afán de Ribera, duc de Medinaceli, el títol de Comte d'Empúries passà a la Casa ducal de Medinaceli, on resta encara avui, i s’inicià la quarta dinastia dels comtes d’Empúries: comtes de la Dinastia dels ducs de Medinaceli.
Tercera dinastia dels comtes d’Empúries: comtes de la Dinastia dels Trastàmara
El 14 de gener de 1690 s'atorga llicència per construir dues capelles a l'Església de Santa Maria.
1694: El maig de 1694, el baix Ter fou escenari dels enfrontaments entre les tropes franceses del mariscal de camp Anne-Jules de Noailles i les tropes del lloctinent de Catalunya, Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga, maquès de Villena, que fou derrotat, la nit del dia 27, a la batalla de Verges o del Ter.
1698: L’any 1698, Colomers era lloc reial agregat a la batllia de Verges.
1704: Durant la Guerra de Successió (1702-1714), conflicte bèl·lic originat per la qüestió successòria a la Corona hispànica, oberta pel traspàs (l’any 1700) sense descendència de Carles II de Castella i de Catalunya-Aragó (1665-1700), de la branca hispànica de la casa d’Àustria o dels Habsburg, que enfrontà Castella i França (partidàries de Felip IV de Catalunya-Aragó, 1700-1705, i V de Castella, de la casa de Borbó-Anjou i nét de Lluís XIV de França) amb la Gran Aliança de la Haia: el Sacre Imperi Romano-Germànic, Anglaterra, Holanda, Savoia, Portugal i, arran del pacte de Gènova de 1705, Catalunya (partidaris de Carles III de Catalunya-Aragó, 1705-1714, de la branca germànica de la casa d’Àustria o dels Habsburg i fill de l’emperador romano-germànic Leopold I), les tropes franceses tornaren a fer acte de presència al baix Ter.
En efecte, l’any 1704, Adrien-Maurice de Noailles i les seves tropes eren aquarterats entre Colomers i Sant Jordi Desvalls.
1710: El novembre de 1710, les tropes d’Adrien-Maurice de Noailles havien ocupat totes les viles de l’Empordà.
1713: El 2 de gener de 1713, passaven per Colomers, en direcció a Verges, les tropes franceses de James FitzJames, duc de Berwick, que un any més endavant havia de dirigir les forces assetjants de Barcelona fins a arribar al dràmatic Onze de Setembre de 1714.
1737: Potser en el context del nou Concordat de 1737 signat per Felip V i el Papa, que estableix la contribució fiscal dels nous béns eclesiàstics, té lloc el primer repartiment de les feixes de l'Illa (acta de 7 de desembre de 1737).
Repartiment de les feixes de l'Illa al 1737
1779: Els mesos de setembre i octubre de 1779, Joan Ros era rector de Colomers i ecònom de Jafre.
