4.2.1 L'agricultura

L’agricultura és el recurs econòmic tradicional de Colomers. Les terres agrícoles del municipi, de molt bona qualitat i amb elevats rendiments, són conreades fins i tot per colomersencs que no viuen de l’agricultura: no hi ha família que no disposi del seu petit hort per al consum propi, on fan una mica de tot.

Fins al segle XVIII, l’agricultura, cerealista, es concentrava als fondals eixuts. A començaments de segle, hom introduí el blat de moro, el qual, a finals de segle, ja era tan important com el blat. Als aspres, hom hi feia vinya i oliveres.

El XIX fou un segle de gran eufòria agrícola, fins al 1879, quan la fil·loxera assolà les vinyes dels aspres, més endavant substituïdes pels cereals. A les acaballes de segle, fou introduït l’alfals (“userda” a Colomers) als conreus dels fondals. De llavors ençà, la rotació de conreus amb el blat, el moresc i la userda, és a dir, la pràctica d’un sistema de conreu basat en l’alternança ordenada d’aquest tres conreus herbacis en un mateix terreny, permeté obtenir el màxim rendiment del terreny i evitar, alhora, el guaret, això és, un sistema de conreu consistent a deixar en repòs, un any sí i un any no, un terreny empobrit per tal que tornés a adquirir fertilitat, i l’esgotament del sòl.

Durant el segle XX, els cereals substituïren les vinyes als aspres i, als fondals, es racionalitzaren els processos: introducció de la mecanització i ampliació del regadiu. A mitjans de segle, fou freqüent també l’artiga o eixermada, sistema de conreu que consisteix en preparar un tros de terra cobert de bosc, garriga, etc, per al conreu, arrabassant i cremant els arbres, arbustos, etc, i escampant-ne la cendra a tall d’adob. Ja fa temps, la rotació blat-moresc-userda ha passat a un lloc secundari a causa de l’evolució dels adobs i de la maquinària.

Utilització del sòl, 1981

 Distribució percentual del sòl, 1981 

La superfície geogràfica de Colomers, de 430 ha, està formada per la superfície agrària (302 ha), que representa el 70,23 % del total, i per la superfície ocupada per erms, terrenys no productius, terrenys no agrícoles, guarets i superfícies del riu i del torrents (128 ha), que representa el 29,76 % de la superfície total del municipi.

La superfície agrària, de 302 hectàrees, integrada pels fondals de la plana de la riba esquerra del Ter i pels aspres dels terrenys accidentats, està formada per la superfície de conreu (199 ha), que representa el 65,89 % (el 46,27 % de la superfície total), i la superfície no conreada (103 ha), que representa el 34,10 % (el 23,95 % de la superfície total).

La superfície de conreu, de 199 ha, es troba repartida en unes 73 ha de regadiu, que representa el 36,68 % (el 24,17 % de la superfície agrària, el 16,97 % de la superfície total) i en 126 ha de secà, que representa el 63,31 % (el 41,72 % de la superfície agrària, el 29,30 % de la superfície total).

La superfície no conreada, de 103 ha, es troba repartida en 27 ha de pastiu, que representa el 26,21 % (el 8,94 % de la superfície agrària, el 6,27 % de la superfície total), i en 76 ha de superfície forestal, que representa el 73,78 % (el 25,16 % de la superfície agrària, el 17,67 % de la superfície total).

Els terrenys de secà eren destinats als conreus herbacis: cereals d’hivern (blat, ordi i civada) i plantes farratgeres (userda), sobretot. Temps enrere, havien estat dedicats a la vinya i l’olivera, i donaven lloc a una estimable producció de vi i oli.

Als de regadiu, es feien conreus arboris: espècies fruiteres de pinyol (presseguers) i, sobretot, forestals de fusta tova (pollancres) a les vores del riu, i conreus herbacis: flors, plantes hortícoles, plantes farratgeres i, especialment, cereals d’estiu: blat de moro. Tot i que es mantenen els antics pous, han estat els recs i els canals els que realment han potenciat el cultiu de regadiu.

Els clàssics conreus mediterranis: vinya, olivera, figuera, ametller, garrofer, etc, han estat desplaçats del tot de les terres colomersenques.

La comercialització de la producció agrària, principalment productes d’horta i cereals, es resol directament a l’interior de la pròpia comarca o a les comarques veïnes.

Evolució de la quantitat i de la dimensió de les explotacions, 1962-1972
(Font: Gran Enciclopèdia Catalana)

Quantitat total:

Quantitat segons la dimensió:

Explotacions agràries, 1970