6.4.2 Les mesures

 

Un dels fruits de la Revolució francesa fou l’establiment, l’any 1791, del sistema mètric decimal, que lentament ha esdevingut gairebé universal.

Molt abans, però, de l’establiment d’aquest sistema de mesures tingué lloc la unificació metrològica nacional. Així, a les corts de Montsó de 1585, a proposta del representant del braç eclesiàstic, s’aprovava la unificació de la metrologia catalana i la seva reducció a les unitats vigents a Barcelona, per "llevar els molts i notables inconvenients que resulten d’haver-hi diversitat de pesos, mides i mesures en les ciutats, viles i llocs del Principat de Catalunya i Comtats de Rosselló i Cerdanya" (Cap. 89 de les Corts).

En presència de tres diputats _un per estament_ comissionats per la Generalitat, un notari, dos testimonis i l’afinador, la reducció de les unitats de la vegueria gironina tingué lloc a la Casa del General, a la Plaça del Vi, a Girona.

Allí es presentava, el 18 de setembre de 1589, Vicenç Ferrer i Roch, pagès, en qualitat de Jurat de Colomers, amb les mesures colomersenques perquè l’afinador, amb gra de mill per a les mesures de grans i amb aigua clara per a les de vi i d’oli, en realitzés la reducció a mesures barcelonines.

Aquesta és l’acta d’aquell dia, transcrita en el català actual:

Colomers

Dit dia divuit del present mes de setembre, en presència de dit notari, i dels testimonis a baix escrits, Vicenç Ferrer i Roch, pagès, i l’any present Jurat de la vila de Colomers, vegueria ampla de Girona, personalment constituït, davant dels dits senyors reductors, en la Sala de dita Casa del General, mitjançant jurament ha denunciat i afirmant que en dita vila de Colomers, tant en el comprar i vendre, com en pagar els censos i altres drets, de tota classe de grans, usen i practiquen una mesura anomenada mitgera, la qual està dividida en dues quarteres, i la quartera està dividida en dotze quarterons, de manera que vint-i-quatre quarterons fan mitgera. A més ha denunciat i afirmat que en dita parròquia de Colomers hi ha algunes cases que paguen i fan censos a l’Abadia i Monestir d’Amer, la qual mesura està en la casa de dita Abadia, que és en dita vila de Colomers i l’anomenen la quartera rodona de l’abat. A més ha denunciat i afirmat que alguns altres censos es paguen en dita vila amb altres diferents mesures d’altres llocs, i això segons manen els capbreus. A més ha denunciat i afirmat que en el comprar i vendre l’oli i el vi, usen i practiquen la mesura de Bàscara, i que dites mesures no tenen cap original, sinó que en dita vila de Bàscara van afinar i assenyalar les mesures de l’oli i del vi que tenen en dit lloc de Colomers. A més ha denunciat i afirmat que en el pesar i midar usen i practiquen conforme usa i practica la ciutat de Girona, i no tenen altres originals, sinó els de dita ciutat. I després tot seguit per dits senyors reductors amb intervenció de Jaume Blanch, afinador, fou fet l’escandall i reducció de dites mesures de grans amb una mesura de fusta quadrada anomenada quartera i amb els patrons originals de la ciutat de Barcelona, tramesos pels senyors diputats i fou trobat que la mitgera dels grans de dit lloc de Colomers rasa és sis quartans, tres quarterons i dos dotzens de quarteró mesura de Barcelona. I la quartera rasa de dit lloc i parròquia és tres quartans, un quarteró i set dotzens de quarteró mesura de Barcelona. I el quarteró ras de dit lloc és un quarteró, un dotzè de quarteró, un vint-i-quatrè de quarteró i un cent quaranta-quatrè de quarteró mesura de Barcelona. I la mitgera de dit lloc curumullada és set quartans mesura de Barcelona. I la quartera de dit lloc curumullada és tres quartans i mig o dos quarterons mesura de Barcelona. I el quarteró curumullat de dit lloc és un quarteró i dos dotzens de quarteró mesura de Barcelona. Després fou fet l’escandall i reducció de la mesura o quartera dels censos de l’abat d’Amer, anomenada la quartera de l’abat, amb la mateixa quartera rodona que el dit Jurat aportava, i lliurà, i amb els patrons originals de la ciutat de Barcelona, tramesos pels senyors diputats i fou trobat que la dita quartera dita de l’abat és rasa tres quartans, un quarteró i tres dotzens de quarteró mesura de Barcelona. I la dita quartera curumullada és quatre quartans i vuit dotzens de quarteró mesura de Barcelona. De les altres reduccions, ço és, de la mesura del vi i de l’oli i pesos i mides es fa relació a les reduccions dels llocs d’on prenen els originals per dites mesures, pesos i mides. Presents per testimonis dits Pere Boix i Pere Coc, tintorer.

Font: Constitucions y altres drets de Catalunya..., llibre IV, títol XXIII, capítol 1 (Barcelona, 1704, reed: Barcelona, 1973); Generalitat, G-22, vol V, i Batllia General de Catalunya, sèrie 11, núm 11 (Arxiu de la Corona d'Aragó); Reducció de pesos, mides i mesures, ADG-1585 (Arxiu Diocesà de Girona)

 

Font: Pesos, mides i mesures dels Països Catalans, de Claudi Alsina, Gaspar Feliu i Lluís Marquet, Curial Edicions, Barcelona, 1990

 

Font: Numerus foriscopum, landimiorum et aliorum dominorum directorum diocesis Gerunde

---