840: Es dona per perdut un document* de l’any 840
atribuït
a Lluís I el Piadós, com a
emperador dels francs, que esmenta
Colomers com
a lloc de colonització del monestir benedictí de Sant Medir, precedent del
monestir de Santa Maria d’Amer (la Selva).
*
Fonts: Geografia General de Catalunya. Provincia de Gerona, de Francesc Carreras
i
Candi i Joaquim Botet i Sisó, Establiment Editorial d'Albert Martín,
Barcelona, 1908-1918; Gran Enciclopèdia Catalana, Edit
Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1970-2005; Onomasticon Cataloniae,
de Joan Coromines, Curial Edicions, Barcelona, 1994, que atribueix el seu
esment a Alsius, Nomenclátor, 41, i a Monsalvatje, Notícies històriques, XVII,
157.
844: Carles II el Calb, rei dels
francs, en un diploma
(original conservat
a la Bibliothèque Nationale de París, ms. Nouv. acq. lat. 2579, f. I.) en favor del monestir de Sant Medir, atorgat a Tolosa el 14 de
maig de 844 a
l’abat Guilera, en el qual refermava les seves possessions, confirmava la
cel·la monàstica de Colomers amb la forma llatina Columbarium com a lloc de colonització d’aquell monestir:
...necnon
etiam cellulas duas in pago Inporitanense sitas, ex quibus una appellatur
Columbarius, sita super fluvium Taceram..., “...també encara les
teves cel·les situades en el pagus
d’Empúries, una de les quals és anomenada Colomers, situada sobre el riu
Ter...”.
860: Del mateix monarca carolingi, el monestir d’Amer, a petició de
l’abat Teodosi, obtingué encara un altre precepte
(original conservat a la
Bibliothèque Nationale de París, ms. Nouv. acq. lat. 2579, f. 2.)
el dia 13 de les
calendes de desembre (19 de novembre*) de l’any
860 a Ponthion, el qual refermava les
possessions del monestir i confirmava la cel·la monàstica colomersenca al
cenobi de Sant Medir:
una appellatur Columbarius,
sita super fluvium Taceram..., “...la cel·la anomenada Colomers
situada sobre el riu Ter...”.
*
Segons correcció
del còmput romà antic: de caràcter regressiu i basat en datar en relació
a les calendes (1r dia de cada mes), les nones (5è dia de cada mes, excepte
març, maig, juliol i octubre, que era el 7è) i a les idus (13è dia de cada
mes, excepte març, maig, juliol i octubre, que era el 15è).
890:
El 25 de juny de 890 és Odó I de França qui atorga, a Orleans, un altre
precepte (original
perdut)
a l’abat d’Amer Advir en el qual li referma la possessió de
Colomers: ...ex
quibus una apellatur Columbarium, sita super fluvium Tecera...,
“...la cel·la que és anomenada Colomers situada sobre el riu Ter...”.
898:
El 17 d’abril, en una disputa pública a Girona entre un
comte de Girona anomenat Gausfred i el Monestir d’Amer, sobre la propietat
d’unes terres del comtat de Girona, s’esmenta Sancta Maria virginis
Columbarii entre les possessions de l’abadia d’Amer.
899: A les acaballes del segle IX, tingué lloc una disputa entre el
monestir d’Amer i el
comte d’Empúries sobre els honors de diverses parròquies dependents del
monestir. Efectivament, l’any 899, l’abat d’Amer, Supersulli, es
queixava, en el Congrés de Girona, que Sunyer II d’Empúries (862-915) i
de Rosselló retenia injustament la baronia de la parròquia de Santa Maria
de Colomers, entre d’altres. I el mes de juliol, escoltats diversos
testimonis, es donava la raó a l’abat i es comminava el
comte emporità a retornar les baronies.
922:
El 5 de juny de l’any 922
a
Tours-sur-Marne, Carles III el Simple,
rei de França, refermava, en un altre precepte
(original conservat a la
Bibliothèque Nationale de París, ms. Nouv. acq. lat. 2579, f. 3.) atorgat a Guiu, bisbe de
Girona, la possessió de la cel·la colomersenca: ...ex quibus una apellatur Columbariumm sita super fluvium Tether..., “...la cel·la
que és anomenada Colomers situada sobre el riu Ter...”, pel monestir d’Amer.
949:
L’any 949, la comunitat benedictina abandonà el lloc de Sant Medir i es
traslladà a Amer (la Selva), on bastí el nou monestir de Santa Maria
d’Amer.
951: En una còpia (conservada en un arxiu particular de
Perpinyà, procedent del monestir d’Amer) del document de l’any 890, del 4
d’abril de 951, s’insereix un afegitó que confirma i descriu el terme de
l’església de Santa Maria de Colomers, entre d’altres, alhora que esmenta la
capella de Sant Llenç: ...Confirmantes ut ecclesie Impuritanensis pagi,
videlicet Sancte Marie vel Sancti Leoncii Columbariorum vel Sancti Petri qui
dicitur Carcer supra litora maris, sicut a nobis vel successoribus nostris
terminos acceperunt, sic semper habeant. Id est, Sancta Maria Columbariorum
habeat terminos: ab oriente in palacium Abtauri et vadit per transversum usque
in medium alveum Teder ad ipsas rocham, a meridie in flumen Teder sive in ipsa
rocha subtus Subiraneges vel in ipsum boschum vel stagniolum, ab occidente in
pug de Argilaged vel in terminos Sancte Marie de Gauses vel Sancti Mathei, de
circio de Galauns vel torrente de Pinis et de villa Elperic et sic vadens per
eandem pervenit usque in valle Aureli..., "...Això és, Santa Maria de
Colomers té els termes següents: a orient, des del palau de l'Abat i
transversalment sense interrupció cap al mig de la llera del Ter fins a les
seves roques; a migdia, el riu Ter o bé les seves roques de sota Sobirànigues o
el seu bosc o estanyol; a occident, el puig d'Argelaguet o els termes de Santa
Maria de Gaüses o Sant Mateu, i a tramuntana, des de "Galauns" o el torrent de
Pins i de vil.la Elperic (Vilopriu) i d'aquí sense interrupció fins a la vall
Aureli...”.
989: L’any 989, el comte Gausfred I d’Empúries-Rosselló (931-991) féu
diverses concessions sobre Sancta
Maria Virgines Columbarii al cenobi de Santa Maria d’Amer.
997 (24 d’octubre) - 998
(23 d’octubre): Amalric, abat del monestir d’Amer i de la cel·la de
Colomers, consta en una escriptura: ...abba cenobii Columbarii et Sancte
Marie et Sancti Vincentii Amerensis...
Primera dinastia dels comtes d’Empúries: comtes hereditaris de la
Dinastia del Casal de Barcelona, primera branca
