6.5 Edat contemporània
1800: Possiblement arran de la desamortització de Godoy (1798-1808), té lloc el repartiment de les feixes de les Tribanes (acta de 5 de maig de 1800).
1808: Durant la Guerra del Francès (1808-1814), o Guerra contra Napoleó, Colomers estigué sota l’ocupació napoleònica, encara que en un primer moment veié el pas de les divisions espanyoles del marquès de Lazán i dels brigadiers Mariano Álvarez de Castro i Joan Clarós i Preses, les quals, el 25 de desembre de 1808, pernoctaren a Colomers i Jafre: Pasamos la noche del día de nuestra salida en los lugares de Colomés y Jafra (fragment d’un ofici al Capità General i Junta Suprema del Principat, Girona, 11 de gener de 1809). Primeres notícies sobre l'activitat conspiradora i revolucionària de Genís Quintana i Ferrer (1780-1828): vegeu El "nial" de Can Quintana.
1809: El dia 17 d’abril de 1809, la divisió alemanya del general Amé era aquarterada a Camallera, Colomers i altres indrets de l’Empordà. La tarda del 23 del mateix mes, quatre cavallers de Sant Narcís i paisans atacaren, sense gaire èxit, les avançades de l’exèrcit napoleònic a Colomers. El 15 de maig del mateix any, sis-cents alemanys s’aposentaven a Colomers.
1812: La tardor del 1812, els colomersencs, com els veïns d’altres pobles, hagueren d’anar, per ordre de les autoritats franceses, a adobar la carretera de Girona a França.
1817: El 8 d’abril de 1817, a iniciativa de l’Ajuntament de Colomers, els veïns de diversos pobles del baix Ter es concentraren al Santuari de la Font Santa de Jafre de Ter per invocar la pluja.
1825: Revisió del repartiment i atermenament de les feixes de les Cadires, segons dues actes signades per Luís Barnoya, geòmetra del Real Consell de Castella (15 d’abril de 1825 i 6 d’abril 1826).
1835: Possiblement en el context de la desamortització de Mendizábal (1834-1855), té lloc el repartiment de les feixes del Saulicar, segons acta de Lluís Barnoya, agrimensor de Girona (4 de maig de 1835), així com el repartiment de les feixes dels Riells o Antínies (acta sense data).
1845: Miquel Bosch Quico de Colomers, de la colla dels Trabucaires de les Illes, buscat des del 1839 per assalts i robatoris a Colomers, Cervià de Ter i Torroella de Montgrí, mor a l’hospital d’Arles del Tec per les ferides rebudes quan intentava fugir durant la detenció.
1859: Arran de la desamortització de Pascual Madoz (1855-1874), té lloc el repartiment de les feixes de Ramema (acta de 28 de maig de 1859).
1868: En les eleccions municipals celebrades el mes de desembre de 1868, després de la Revolució de Setembre o La Gloriosa, moviment revolucionari que foragità Isabel II (1833-1868) del tron d’Espanya i encetà el Sexenni (1868-1874), període de llibertats democràtiques, Colomers votà majoritàriament els candidats republicans federals, que constituïren el nou ajuntament de la vila.
1872: El 20 de maig de 1872, tot just iniciada la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), les partides carlines de Francesc Savalls, Costa i Bonet arribaren a Colomers.
El 9 d’octubre del mateix any, Figueres Barrancot, carlí de Verges, era a Colomers, on s’allotjà el dia 15, amb seixanta homes.
El dia 15 de novembre, Barrancot recollia la corresponent pacotilla de contribucions a Colomers i a d’altres pobles de la rodalia.
1881: L’any 1881 es comprovava l’existència de la fil·loxera a les vinyes de Colomers.
1893: L’any 1893, tots els terrenys de Colomers destinats abans a vinya eren erms.
1907: En les eleccions provincials i generals del 21 d’abril de 1907, Colomers votà majoritàriament els candidats de Solidaritat Catalana, primer moviment unitari català creat el 1906.
|
Destinació dels vots |
núm |
% |
% |
|
Solidaritat Catalana |
100 |
93,45 |
|
|
Altres |
7 |
6,54 |
|
|
Votants |
107 |
100,00 |
96,39 |
|
Abstencions |
4 |
3,60 |
|
|
Electors |
111 |
100,00 |
1910: A finals de 1910 es constituí una societat anomenada La Paloma o La Colometa, amb seu al carrer Major o Hermosas 1.
El 21 de novembre de 1910, La Paloma es presentaria en societat
La crisi a causa de la Primera guerra mundial (1914-1918) en un escrit, en català, del 25 de juny de 1918, època de la Mancomunitat
1923: El 26 de novembre de 1923, trobem documentada la Sociedad Recreativa La Victoria Columbense, present encara l'any 1929, amb seu social a l'Avinguda De Quintana, això és, a la carretera de Medinyà a l'Estartit.
1924: El juny de 1924 trobem documentada una altra societat: la Sociedad Recreativa La Paz y Alegria, amb una sala de ball (l’actual Sala) i una sala de consumicions (gestionada per Miquel Suñé Perpiñà i avui part de l’habitatge contigu), locals propietat de Josep de Quintana Gruart. Aquesta societat encara existia el 27 d’agost de l’any 1929.
Segell del 1926: pacifisme armat del Sometent
1931: Al Referèndum de l’Estatut de 2 d'agost de 1931, Colomers aprova per unanimitat l'Estatut de Catalunya.
Acta de l'escrutini amb el 100 % dels votants pel Sí i amb l'abstenció del 22,72 % dels electors
1934: A les eleccions municipals del 17 de gener de 1934, es presenten dues candidatures: el Centre Republicà Federal Nacionalista, d’ERC, i Defensa Ciutadana, de Lliga Catalana, que obtenen 93 i 103 vots, respectivament. La Lliga obté l’alcaldia.
La llista de les esquerres
La llista de les dretes
L’any 1934, arran dels fets d’Octubre, moviment revolucionari contra la involució conservadora de la Segona República Espanyola, i de la insurrecció del Govern català del Sis d’Octubre, i de la consegüent repressió, era clausurat el local del Centre Republicà Federal Nacionalista a Colomers, delegació local d’ERC, i el Partit Republicà Radical d’Alejandro Lerroux passava a dominar les comissions gestores dels ajuntaments catalans.
L’any 1935, trobem l’existència d’una delegació del Partit Republicà Radical
Papereta de vot nul de les eleccions a Colomers: una papereta de les dretes tatxada i amb la demanda d'amnistia per als presos dels fets d'Octubre del 1934
1936: Arran de la sublevació franquista del Divuit de Juliol i el consegüent Decret de la Conselleria de Governació de 22 de juliol, de reforma dels ajuntaments, pel qual cessen els càrrecs procedents de llistes no afectes al règim republicà, Pere Ferrer Perich esdevé l’alcalde accidental que haurà d’iniciar, el 25 de juliol, el procés de constitució del nou Ajuntament, format exclusivament amb membres del Front popular.
L’Alcalde accidental arran del Divuit de Juliol
El primer Ajuntament republicà de l'etapa de guerra es constituirà el 8 d’agost.
El primer Ajuntament de l’etapa de guerra
Durant la guerra d’Espanya (1936-1939), una patrulla de control possiblement del Comitè de Cervià de Ter (amb connivència amb els comitès de Salt i d'Orriols), al marge de les autoritats republicanes, entrava a Can Quintana i se n’emportava el propietari, Joaquim de Quintana Quintana, juntament amb Enric Frigola, rector del poble.
A l’execució arbitrària (21 d’agost) del gran propietari i del capellà, representants del vell ordre, en un marge de la carretera d’Orfes a Espinavessa, a tocar la Palma, seguí el repartiment de les seves terres entre els pagesos de la vila.
Monòlit a la carretera GI-554, de Bàscara a Esponellà, a l’altura de la Palma d’Espinavessa
En plena guerra, la proximitat de l’aeròdrom republicà de Celrà, objectiu dels bombardejos de l’aviació italiana, va comportar la caiguda de diverses bombes a Colomers
El nou Ajuntament, fruit de la nova realitat republicana revolucionària, amb membres de la CNT
1939: El 8 de febrer de 1939 les tropes feixistes entraven a Colomers i el 14 de febrer, a Flaçà, es constituïa, sota la supervisió del capità Julio Salido Pérez, la Comissió Gestora Municipal de l'Ajuntament de Colomers.
El primer Ajuntament imposat pel franquisme
Amb la fi de la guerra, el nou règim dictatorial, el franquisme (1939-1975), inicià un sistema de poder d’excepció que forçà la desaparició política, i en alguns casos física, dels elements dissidents, començant per totes aquelles persones que havien tingut més o menys relació amb el règim democràtic de la República. Amb la col·laboració de l’Església i dels sectors econòmics tradicionals, els costums, el sindicalisme, l’activitat política, etc, van ser sotmesos a les directrius del nou règim totalitari.
Regulació del bany públic estiuenc
El 18 d'agost té lloc la sentència del consell de guerra instruït l'1 de juny contra Pere Cle Perich (de 24 anys), Josep Perich Pou (de 23 anys), Narcís Cle Costa (de 60 anys) i Balbina Cotcho Ventura (de 59 anys): els dos primers són condemnats a mort, els segons a vint anys i quinze anys, respectivament, de reclusió temporal.
Sumaríssim d'urgència contra significats membres del Comitè de Colomers, que comportà la pena de mort i l'execució de Pere Cle Perich i Josep Perich Pou. Devem aquesta informació a la perseverant tasca d'Aïda Lorenzo Rosa i la seva filla Esther Llorenç Rodríguez, Presidenta i Secretària, respectivament, de l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme
L'11 d'octubre del mateix any, hi hauria una nova Comissió Gestora Municipal.
Depuració d'un peó de carreteres
El racionament o control de la demanda afectà severament els articles destinats a cobrir necessitats bàsiques de consum personal com els queviures (fins el 31 de març de 1952): pa, sucre, oli d'oliva, etc
1940: Josep Perich Pou i Pere Cle Perich, pagesos, són executats el 27 de gener de 1940 a Girona.
El "enterado" del Dictador de les tres penes de mort del procés que, a més dels tres afusellaments, dos dels quals de Colomers, comportà catorze penes de presó i una absolució
