6.5 Edat contemporània

 

1800: Possiblement arran de la desamortització de Godoy (1798-1808), té lloc el repartiment de les feixes de les Tribanes (acta de 5 de maig de 1800).

1808: Durant la Guerra del Francès (1808-1814), o Guerra contra Napoleó, Colomers estigué sota l’ocupació napoleònica, encara que en un primer moment veié el pas de les divisions espanyoles del marquès de Lazán i dels brigadiers Mariano Álvarez de Castro i Joan Clarós i Preses, les quals, el 25 de desembre de 1808, pernoctaren a Colomers i Jafre: Pasamos la noche del día de nuestra salida en los lugares de Colomés y Jafra (fragment d’un ofici al Capità General i Junta Suprema del Principat, Girona, 11 de gener de 1809).

1809: El dia 17 d’abril de 1809, la divisió alemanya del general Amé era aquarterada a Camallera, Colomers i altres indrets de l’Empordà. La tarda del 23 del mateix mes, quatre cavallers de Sant Narcís i paisans atacaren, sense gaire èxit, les avançades de l’exèrcit napoleònic a Colomers. El 15 de maig del mateix any, sis-cents alemanys s’aposentaven a Colomers.

1812: La tardor del 1812, els colomersencs, com els veïns d’altres pobles, hagueren d’anar, per ordre de les autoritats franceses, a adobar la carretera de Girona a França.

1817: El 8 d’abril de 1817, a iniciativa de l’Ajuntament de Colomers, els veïns de diversos pobles del baix Ter es concentraren al Santuari de la Font Santa de Jafre de Ter per invocar la pluja.

1825: Revisió del repartiment i atermenament de les feixes de les Cadires, segons dues actes signades per Luís Barnoya, geòmetra del Real Consell de Castella (15 d’abril de 1825 i 6 d’abril 1826).

1835: Possiblement en el context de la desamortització de Mendizábal (1834-1855), té lloc el repartiment de les feixes del Saulicar, segons acta de Lluís Barnoya, agrimensor de Girona (4 de maig de 1835), així com el repartiment de les feixes dels Riells o Antínies (acta sense data).

1845: Miquel Bosch Quico de Colomers, de la colla dels Trabucaires de les Illes, buscat des del 1839 per assalts i robatoris a Colomers, Cervià de Ter i Torroella de Montgrí, mor a l’hospital d’Arles del Tec per les ferides rebudes quan intentava fugir durant la detenció.

1859: Arran de la desamortització de Pascual Madoz (1855-1874), té lloc el repartiment de les feixes de Ramema (acta de 28 de maig de 1859).

1868: En les eleccions municipals celebrades el mes de desembre de 1868, després de la Revolució de Setembre o La Gloriosa, moviment revolucionari que foragità Isabel II (1833-1868) del tron d’Espanya i encetà el Sexenni (1868-1874), període de llibertats democràtiques, Colomers votà majoritàriament els candidats republicans federals, que constituïren el nou ajuntament de la vila.

1872: El 20 de maig de 1872, tot just iniciada la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), les partides carlines de Francesc Savalls, Costa i Bonet arribaren a Colomers.

El 9 d’octubre del mateix any, Figueres Barrancot, carlí de Verges, era a Colomers, on s’allotjà el dia 15, amb seixanta homes.

El dia 15 de novembre, Barrancot recollia la corresponent pacotilla de contribucions a Colomers i a d’altres pobles de la rodalia.

1881: L’any 1881 es comprovava l’existència de la fil·loxera a les vinyes de Colomers.

1893: L’any 1893, tots els terrenys de Colomers destinats abans a vinya eren erms.

1907: En les eleccions provincials i generals del 21 d’abril de 1907, Colomers votà majoritàriament els candidats de Solidaritat Catalana, primer moviment unitari català creat el 1906.

Destinació dels vots

núm

%

%

Solidaritat Catalana

100

93,45

Altres

7

6,54

Votants

107

100,00

96,39

Abstencions

4

3,60

Electors

111

100,00

 

1910: A finals de 1910 es constituí una societat anomenada La Paloma o La Colometa, amb seu al carrer Major o Hermosas 1.

El 21 de novembre de 1910, La Paloma es presentaria en societat

 

La crisi a causa de la Primera guerra mundial (1914-1918) en un escrit, en català, del 25 de juny de 1918, època de la Mancomunitat

 

1923: El 26 de novembre de 1923, trobem documentada la Sociedad Recreativa La Victoria Columbense, present encara l'any 1929, amb seu social a l'Avinguda De Quintana, això és, a la carretera de Medinyà a l'Estartit.

 

1924: El juny de 1924 trobem documentada una altra societat: la Sociedad Recreativa La Paz y Alegria, amb una sala de ball (l’actual Sala) i una sala de consumicions (gestionada per Miquel Suñé Perpiñà i avui part de l’habitatge contigu), locals propietat de Josep de Quintana Gruart. Aquesta societat encara existia el 27 d’agost de l’any 1929.

 

Segell del 1926: pacifisme armat del Sometent

 

1931: Al Referèndum de l’Estatut de 2 d'agost de 1931, Colomers aprova per unanimitat l'Estatut de Catalunya.

Acta de l'escrutini amb el 100 % dels votants pel Sí i amb l'abstenció del 22,72 % dels electors

 

1934: A les eleccions municipals del 17 de gener de 1934, es presenten dues candidatures: el Centre Republicà Federal Nacionalista, d’ERC, i Defensa Ciutadana, de Lliga Catalana, que obtenen 93 i 103 vots, respectivament. La Lliga obté l’alcaldia.

La llista de les esquerres

 

La llista de les dretes

 

L’any 1934, arran dels fets d’Octubre, moviment revolucionari contra la involució conservadora de la Segona República Espanyola, i de la insurrecció del Govern català del Sis d’Octubre, i de la consegüent repressió, era clausurat el local del Centre Republicà Federal Nacionalista a Colomers, delegació local d’ERC, i el Partit Republicà Radical d’Alejandro Lerroux passava a dominar les comissions gestores dels ajuntaments catalans.

L’any 1935, trobem l’existència d’una delegació del Partit Republicà Radical

 

Papereta de vot nul de les eleccions a Colomers: una papereta de les dretes tatxada i amb la demanda d'amnistia per als presos dels fets d'Octubre del 1934

 

1936: Arran de la sublevació franquista del Divuit de Juliol i el consegüent Decret de la Conselleria de Governació de 22 de juliol, de reforma dels ajuntaments, pel qual cessen els càrrecs procedents de llistes no afectes al règim republicà, Pere Ferrer Perich esdevé l’alcalde accidental que haurà d’iniciar, el 25 de juliol, el procés de constitució del nou Ajuntament, format exclusivament amb membres del Front popular.

L’Alcalde accidental arran del Divuit de Juliol

 

El primer Ajuntament republicà de l'etapa de guerra es constituirà el 8 d’agost.

El primer Ajuntament de l’etapa de guerra

 

Durant la guerra d’Espanya (1936-1939), una patrulla de control possiblement del Comitè de Cervià de Ter (amb connivència amb els comitès de Salt i d'Orriols), al marge de les autoritats republicanes, entrava a Can Quintana i se n’emportava el propietari, Joaquim de Quintana Quintana, juntament amb Enric Frigola, rector del poble.

A l’execució arbitrària (21 d’agost) del gran propietari i del capellà, representants del vell ordre, en un marge de la carretera d’Orfes a Espinavessa, a tocar la Palma, seguí el repartiment de les seves terres entre els pagesos de la vila.

Monòlit a la carretera GI-554, de Bàscara a Esponellà, a l’altura de la Palma d’Espinavessa

 

En plena guerra, la proximitat de l’aeròdrom republicà de Celrà, objectiu dels bombardejos de l’aviació italiana, va comportar la caiguda de diverses bombes a Colomers

 

 El nou Ajuntament, fruit de la nova realitat republicana revolucionària, amb membres de la CNT

 

1939: El 8 de febrer de 1939 les tropes feixistes entraven a Colomers i el 14 de febrer, a Flaçà, es constituïa, sota la supervisió del capità Julio Salido Pérez, la Comissió Gestora Municipal de l'Ajuntament de Colomers.

 

 

El primer Ajuntament imposat pel franquisme

 

Amb la fi de la guerra, el nou règim dictatorial, el franquisme (1939-1975), inicià un sistema de poder d’excepció que forçà la desaparició política, i en alguns casos física, dels elements dissidents, començant per totes aquelles persones que havien tingut més o menys relació amb el règim democràtic de la República. Amb la col·laboració de l’Església i dels sectors econòmics tradicionals, els costums, el sindicalisme, l’activitat política, etc, van ser sotmesos a les directrius del nou règim totalitari.

Regulació del bany públic estiuenc

 

El 18 d'agost té lloc la sentència del consell de guerra instruït l'1 de juny contra Pere Cle Perich (de 24 anys), Josep Perich Pou (de 23 anys), Narcís Cle Costa (de 60 anys) i Balbina Cotcho Ventura (de 59 anys): els dos primers són condemnats a mort, els segons a vint anys i quinze anys, respectivament, de reclusió temporal.

Sumaríssim d'urgència contra significats membres del Comitè de Colomers, que comportà la pena de mort i l'execució de Pere Cle Perich i Josep Perich Pou. Devem aquesta informació a la perseverant tasca d'Aïda Lorenzo Rosa i la seva filla Esther Llorenç Rodríguez, Presidenta i Secretària, respectivament, de l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme

 

L'11 d'octubre del mateix any, hi hauria una nova Comissió Gestora Municipal.

Depuració d'un peó de carreteres

 

El racionament o control de la demanda afectà severament els articles destinats a cobrir necessitats bàsiques de consum personal com els queviures (fins el 31 de març de 1952): pa, sucre, oli d'oliva, etc

 

1940: Josep Perich Pou i Pere Cle Perich, pagesos, són executats el 27 de gener de 1940 a Girona.

El "enterado" del Dictador de les tres penes de mort del procés que, a més dels tres afusellaments, dos dels quals de Colomers, comportà catorze penes de presó i una absolució

 

 

 

La petició d'informes

 

 

 

Les vicissituds d'un presoner de guerra abans de judici

 

Depuració del mestre, origen de Drogas y Pinturas Suñer, del Pont de Pedra de Girona

 

Són poques, però encara en queden. Cada cop menys, també és veritat. I ara n'hi haurà una altra que desapareixerà d'allò que podria ser un plànol imaginari de Girona on se situessin les botigues de sempre, les de tota la vida. Drogas y Pinturas Suñer tancarà. Potser pel nom, als gironins més joves els costarà situar-la. Si la veuen no en tindran cap dubte. Situada a la pujada del pont de Pedra, forma part de l'inconscient col·lectiu, d'aquells llocs que estan directament associats a la idiosincràcia de la ciutat.
Tot va començar a principis dels anys quaranta. Santiago Suñer Mor, un mestre de Borrassà que havia ensenyat en pobles com Colomers i Bonmatí, obria el negoci. Deixava enrere les aules i l'ensenyament i començava una aventura empresarial, en temps difícils. Al local ja hi havia hagut una botiga abans, però de fet el negoci es va començar de zero. Hi havia una mica de tot, però amb el temps es va anar especialitzant.

  David Brugué, El Punt, 01-03-06

 

Petició d'informes

 

A la percaça dels assassins de Joaquim de Quintana i Enric Frigola  l’any 1941, un any després de la torna de 1940

 

Tot i la unilateralitat i la parcialitat de tots procediments de justícia en mans d’un exèrcit triomfador i en un règim dictatorial, sobretot pel que fa referència a les persones locals, tant per part dels encausats, que per instint de supervivència estaven obligats a moderar qualsevol actuació que pogués comportar una sentència prou adversa com per posar en perill la seva vida, com per part dels denunciants i dels testimonis, sempre de l’acusació, delerosos per col·laborar amb el nou règim triomfant, hom pot atorgar carta de verosimilitud a les manifestacions coincidents referides, en procediments diferents i en moments força allunyats dels fets, a persones forànies.
Per aquest motiu podem afirmar que, al marge de la connivència possible i lògica dels principals dirigents del Comitè de Colomers _entre els quals els germans Armand i Enric Capdeferro, com a president i secretari del Comitè local respectivament, n’haurien estat assabentats gairebé de manera indubtable_, homes del Comitè de Cervià de Ter amb dos cotxes foren qui practicaren la detenció del capellà i del propietari colomersencs, els quals foren lliurats al Comitè d’Orriols. Un membre d’aquest, Joan Serra Canals àlies Barrera, veí de Llampaies, on presideix el Comitè local, s’hauria vanagloriat públicament en el cafè de l’Estanc de Colomers de ser l’executor material dels seus assassinats, que tingueren lloc a la Palma d’Espinavessa el dia 21 d’agost de 1936, on un monòlit els recorda: “Amb els dos de Colomers ja he pelat quaranta-dos feixistes!”, hauria afirmat,
 segons dos testimonis colomersencs, mentre mostrava una llista de noms.

 

Víctimes de la reraguarda

 

Encara el racionament

 

1942: L'11 de març d'aquest any té lloc la sentència del consell de guerra instruït el 12 de juny de 1940 contra Narcís Bellapart Roura (de 24 anys): dotze anys i un dia de reclusió menor.

Inici del consell de guerra contra Narcís Bellapart Roura

 

A la percaça dels assassins de Joaquim de Quintana i Enric Frigola encara l’any 1942, dos anys després de la torna de 1940

 

 

Que els presos no mengessin més del compte

 

Una presa que també menjava massa

 

Una llibertat condicional difícil d’obtenir

 

Acabada la guerra i fins l’any 1955, a causa de la penúria econòmica de la postguerra i de la perduració del sistema de racionament (1939-1952), fou freqüent l’estraperlo, operació de contraban o comerç extralegal d’aliments, medicaments, etc

 

1943: El 27 de març d'aquest any té lloc la sentència del consell de guerra instruït el 9 de febrer de 1940 contra Josep Alsina Ros (de 31 anys): pena de mort, commutada pel Dictador a pena de reclusió perpètua el 28 de juliol.

Inici del consell de guerra contra Josep Alsina Ros

 

A la percaça dels assassins de Joaquim de Quintana i Enric Frigola encara l’any 1943, tres anys després de la torna de 1940

 

La reducció de pena, que solia comportar la sortida de la presó, no suposava la fi del llast de la condemna, la qual prosseguia amb el desterrament sota llibertat vigilada

 

1963: Inici de les obres de construcció de la Presa de Colomers.

1970: Inici de les obres de restauració de l’Església de Santa Maria de Colomers.

1977: A finals de 1977, una colla de veïns creava el Cercle Cultural de Colomers, entitat amb seu als baixos de l’antiga Rectoria de la parròquia, la finalitat de la qual era la de promoure tot tipus d’activitats culturals i esportives, i dinamitzar, per tant, la vida colomersenca.

Nascut amb una forta embranzida, el CUC no sabé imposar-se a la conjuntura política local de l’any 1979 i desaparegué després de les eleccions locals del mes d’abril, les primeres eleccions municipals democràtiques des de la República.

Destinació dels vots

núm

%

%

%

Independents al Congrés

9

6,38

Esquerra de Catalunya (ERC-PTC)

13

9,21

Alianza Popular-Conservadors de Catalunya

3

2,12

Front de la Unitat dels Treballadors

3

2,12

Lliga de Catalunya-Partit Liberal Català

36

25,53

Pacte Democràtic per Catalunya (CDC-altres)

32

22,69

PSUC

15

10,63

PSC-PSOE

19

13,47

Unitat Socialista (PSP)

0

0,00

Unió del Centre i de la Democràcia Cristiana de Catalunya

1

0,70

UCD

10

7,09

A candidatures

141

100,00

Blancs

0

0,00

Vàlids

141

100,00

97,91

Nuls

3

2,08

Votants

144

100,00

81,81

Abstencions

32

18,18

Electors

176

  100,00

Primeres eleccions de la democràcia: eleccions legislatives estatals, 15/6/1977, Congrés

 

Destinació dels vots

núm

%

%

%

136

94,44

 

 

No

5

3,47

 

 

Blancs

3

2,08

 

Vàlids

144

100,00

99,31

 

Nuls

1

0,68

 

Votants

145

100,00

75,12

Abstencions

48

24,87

Electors

193

100,00

Referèndum estatal, 6/12/1978, Constitució espanyola

 

Destinació dels vots

núm

%

%

%

128

94,81

 

No

4

2,96

 

Blancs

3

2,22

 

Vàlids

135

100,00

99,26

 

Nuls

1

0,73

 

Votants

136

100,00

71,95

Abstencions

53

28,04

Electors

189

100,00

Referèndum nacional, 25/10/1979, Estatut d’Autonomia

 

Destinació dels vots

núm

%

%

%

PSUC

19

14,61

 

PSC-PSOE

23

17,69

 

CiU

40

30,76

 

Nacionalistes d’Esquerra

5

3,84

 

Unidad Comunista

0

0,00

 

ERC

13

10,00

 

Partido Socialista Andaluz

0

0,00

 

Fuerza Nueva

0

0,00

 

Unitat pel Socialisme

0

0,00

 

UCD

30

23,07

 

Solidaritat Catalana

0

0,00

 

BEAN

0

0,00

 

A candidatures

130

100,00

 

Blancs

0

0,00

 
Vàlids

130

100,00

99,23

 

Nuls

1

0,76

 

Votants

131

100,00 81,81

Abstencions

58

 

  18,18

Electors

189

 

  100,00

Primeres eleccions al Parlament: eleccions legislatives nacionals, 20/3/1980, Parlament

 

Destinació dels vots

núm

%

%

%

42

37,16

No

60

53,09

Blancs

11

9,73

Vàlids

113

100,00

100,00

Nuls

0

0,00

Votants

113

100,00

60,42

Abstencions

74

39,57

Electors

187

100,00

Referèndum estatal, 12/3/1986, OTAN

 

1990: El 6 de febrer de 1990, el Ple de l’Ajuntament se solidaritzava amb el dret d’autodeterminació aprovat pel Parlament català.


Continua a Colomers