6.3 Edat mitjana: Baixa edat mitjana

 

Primera dinastia dels comtes d’Empúries: comtes de la Dinastia privativa d’Empúries

 

1147: Un document del dia 13 de les calendes d’octubre (19 de setembre) de 1147 ens assabenta d’uns greuges fets a l’Església de Santa Maria de Colomers per Berenguer d’Aiguaviva, el qual, per desagreujar-la, es donà en vida i mort, amb la seva muller Adelaida i les seves possessions, al monestir d’Amer.

1187: Durant la llarga marxa de Catalunya vers la independència de la monarquia franca, en què comtes i cases religioses, aprofitant l’afebliment de l’autoritat carolíngia, buscaren la legitimació dels càrrecs, privilegis i béns a Roma, també el monestir d’Amer començà a adreçar-se al Papa, i no al rei franc o a l'emperador carolingi o romano-germànic, per a l’obtenció de privilegis d’immunitat i confirmació de béns. Així, en una butlla del dia 4 de les calendes de febrer (29 de gener) de l’any 1187, atorgada a Ramon III, abat del monestir d’Amer, el papa Climent III refermava els béns i privilegis del monestir: ...Vallem ipsam Ameriensem, in qua praedictum Monasterium situm est, cum Decimus, et Primitiis, et alliis pertinentiis suis, et sic terminatur regalibus terminis Ecclesiam S. Emiterii, Ecclesiam S. Andreae de Steria, Ecclesiam S. Mariae de Columbariis..., “...la mateixa vall d’Amer, en la qual hi ha el conveni del Monestir, amb delmes, i primícies, i altres pertinences seves, i així és limitat als termes reials de l’Església de Sant Emiteri, l’Església de Sant Andreu del Terri, l’Església de Santa Maria de Colomers...”.

1193: L’any 1193, durant el regnat de Ponç III d’Empúries (1173-1200), el comtat fou afectat d’inundacions, fam i pesta: fortes pluges malmeteren les collites, i els rius, sortint de mare, negaren grans extensions, destruïren moltes cases i delmaren moltes famílies. A aquests desastres naturals, seguiren els terribles flagells de la fam i la pesta.

Hi ha qui fa remuntar a aquesta data el vot de diversos pobles de la contrada, entre ells Colomers, a Sant Sebastià, protector contra la pesta, i a la intercessió del qual s’atribueix la fi de l’epidèmia. Segons la llegenda, per tant, aquest any seria l’origen de la festa petita de Colomers, dedicada a aquest Sant (20 de gener), amb el tradicional encant (o subhasta) de pans beneïts, actualment traslladada al cap de setmana anterior o posterior a la diada. Vegeu 5.2.1.2 Les festes de Colomers. Sant Sebastià guanya una fleca.

1210 (segons correcció còmput oficial*): L’any 1210, el monestir d’Amer completà el seu domini sobre el lloc de Colomers en comprar-ne la jurisdicció al comte d’Empúries. En efecte, el dia 16 de les calendes de gener d’aquell any (17 de desembre de 1209), Hug IV d’Empúries (1200-1230) i la seva muller Maria de Vilademuls alienaren tot el que tenien a Colomers a Pere Hug, abat de Santa Maria d’Amer, per 3100 sous: ...omni retentu Beatae Mariae Ameriensi, et tibi Petro Abbati ejusdem omnique ibi praesenti, et futuro congregationi illam albergam quam accipimus in Monasterio et villa de Columbariis, et omnia saevitia, et usatica et omnes exactiones et quidquid juste, vel injuste vel gratis in dicto Monasterio et in villa accipimus, et accipere debemus cum hominibus, et feminis, censibus, et usaticis, terris cultis, et heremus, molendinis, questiis, toltes, et fortiis, placitis, servitiis, adempramentis, cugutiis, exorquiis, arcinis, homicidiis, et etiam vulneribus in quibuslibet membris positis..., sive pro nobis persona tenet, vel tenere debet infra parochiam Stae. Mariae de Columbariis in omnibus locis concedendo, et confirmando..., “...de mantenir-ho tot per a la Beata Maria d’Amer, i per a tu Pere abat de la mateixa i tot el que hi ha allí, i per a la futura congregació aquella alberga que rebem en el Monestir i vila de Colomers, i totes les sevícies, i els usatges i totes les exaccions i tot el que justament, o injustament o gratuïtament en l’esmentat Monestir i a la vila rebem, i hem de rebre amb homes, i dones, censos, i usatges, terres cultivades, i erms, molitges, questes, toltes, i forces, sentències, servituds, emprius, cugucies, eixorquies, àrsies, homicidis, i també ferides en qualssevol membres exposats..., o per la nostra persona té, o ha de tenir sota de la parròquia de Sta. Maria de Colomers en tots els llocs concedir, i confirmar...”.

Signaren l’escriptura Guillem de Pau, que renuncià als seus drets sobre les coses venudes, i el comte i la comtessa, la qual jurà sobre els Evangelis que no impugnaria la venda per raó del seu dot i esponsalici.

* Atenent a la datació dels comtats catalans entre 801 (encara que establerta oficialment pel Concili de Tarragona, l’any 1180) i 1350: còmput Era cristiana (inici: any I dC), estil Any de l’Encarnació (inici any: 25 de març) i subestil Florentí (inici nou any: 25 de març posterior a Nadal), als documents datats entre 1 de gener i 24 de març cal sumar-los un any.

1211: El 1211, el mateix abat, Pere Hug d’Amer, arribava a un conveni amb Guillem de la Tallada sobre l’exercici de la jurisdicció civil en el lloc de Colomers.

1238: L’any 1238, el dia 5 de les idus d’agost (9 d’agost), Ponç IV refermava la venda que havien fet els seus pares de la vila de Colomers.

1270: El 1270, el casal emporità entrà en conflicte amb el monestir d’Amer en pretendre percebre el bovatge a la vila de Colomers, la qual, d’ençà de la venda de la jurisdicció civil o el mer i mixt imperi, estava exempta dels deures de bovatge i d’alberga envers els comtes d’Empúries. Per aquesta raó, el 4 de les nones de desembre (2 de desembre), a Figueres, Pere de Castellnou, bisbe de Girona, pronunciava una sentència contra Hug V d’Empúries (1269-1277) i en favor de Pere V, abat del monestir d’Amer.

1273: Tot i que tres anys més endavant, el dia 10 de les calendes d’abril (23 de març) de 1273, Hug V refermava a Berenguer III, abat d’Amer, la venda de Colomers feta pels seus avis, els conflictes entre els comtes emporitans i els abats d’Amer per la jurisdicció de Colomers encara perdurarien una bona colla d’anys.

1274: Potser per aquesta raó, Jaume I el Conqueridor, rei de Catalunya-Aragó (1213-1276), el dia 11 d’octubre de 1274, atorgava un privilegi en el qual aclaria que la jurisdicció de l’abat d’Amer comprenia l’administració de justícia.

1294: L’any 1294, l’abat de Santa Maria d’Amer, Berenguer V de Cogolls, feia una consulta als oficials del comte d’Empúries, Ponç V (1277-1313), a la vila de Verges sobre la jurisdicció del lloc de Colomers.

1301: Causa dels homes de poblacions del Bisbat de Girona, entre les quals Colomers, i d’homes propis de ciutadans de Girona, contra el bisbe de Girona, sobre l’obligació d’acudir a les comunies amb armes i queviures per tres mesos.

Una lletra del 14 de gener d’aquest any als clergues de Sant Iscle ens informa que Simó de Colomers, batlle de Sant Iscle pel comte d’Empúries, ha envaït Parlavà i Rupià, per la qual cosa els demana que li intimin excomunió.

1304 (segons correcció còmput): El dia 6 de les nones de març (2 de març) de 1303, al monestir de Sant Miquel de Fluvià, Ponç V i el seu fill Hug reconeixien, davant Bernat de Vilamarí, bisbe de Girona, Berenguer, abat d’Amer, i abats d’altres monestirs, que els seus avantpassats no havien tingut serveis feudals d’”hosts, cavalgades, tragines, obres, qüesties, ni serveis forçats ni guardies” dels habitants de Colomers i d’altres senyories eclesiàstiques del comtat emporità: ...quod nos et successores nostri non habemus nec habere debemus, nec predecessores nostri habuerunt hostem seu exercitum, nec cavalcatam nec traginam nec operas nec questias nec servicia forciata, nec possumus eos ponere in stabilitis gueytis sive gardis aliquorum locorum in locis infrascriptis seu in hominibus habitantibus in eisdem presentibus et futuris, videlicet in parochia de... ...Columbariis..., “...que Nós i els nostres successors no tenim ni hem de tenir, ni els nostres predecessors tingueren, hosts o exèrcits, ni cavalcades, ni tragines, ni obres, ni questies, ni serveis forçats, ni els podem posar en guaites fermes o guardes d’algun indret, en els llocs infrascrits o en els homes que hi habiten, tan presents com futurs, és a dir, en la parròquia... ...de Colomers...”.

1305: Gràcies a una notificació datada a Barcelona el 7 de les calendes de setembre (25 d’agost) de 1305 i signada pel rei de Catalunya-Aragó Jaume II el Just (1291-1327) sobre un intercanvi d’ambaixadors amb Malik al-Nasir, soldà d’Egipte, coneixem l’existència de Gerald de Colomers, mercader, qui sap si colomersenc, que havia de salpar, junt amb el nou ambaixador Eimeric Dusai, d’altres mercaders i gèneres no prohibits, cap a Alexandria: ...patrono navis predicte et vobis... Geraldo dez Colomers...

1317 (segons correcció còmput): El 18 de les calendes de febrer (15 de gener) de 1316, a Castelló d’Empúries, Ponç VI d’Empúries (1313-1322) o Malgaulí, ofegat pels deutes, vengué al bisbat de Girona, Guillem de Vilamarí, abats i nobles del comtat tot el bovatge i un conjunt de tinences, lleudes i terres del comtat per 140.000 sous: ...et hominibus presentibus et futuris habitantibus et habitaturis in loco de Columbariis et pertinenciis eius licet absentibus et eorum heredibus et successoribus..., “...i homes presents i futurs que habiten i habitaran en el lloc de Colomers, i les seves pertinences, i els hereus i successors d’aquests...”.

Ferrer de Mont-rodon, abat de Santa Maria d’Amer, comprà el dret de bovatge de Colomers.

Amb Malgaulí, es revifaren els conflictes entre la casa comtal emporitana i el monestir selvatà. Efectivament, Malgaulí usurpà, aquest mateix any 1317, diversos drets que competien a l’abat d’Amer al lloc de Colomers en demanar i compel·lir els habitants de la vila a la prestació de diferents serveis. Per aquesta raó, Guillem de Vilamarí, bisbe de Girona, inicià un procés d’excomunió del comte d’Empúries.

1319 (segons correcció còmput): Les calendes de febrer (1 de febrer) de 1318, al Palau episcopal de Girona, el bisbe Pere de Rocabertí i Desfar, en presència de l’abat Ferrer del monestir d’Amer, entre d’altres, fulmina la pena d'entredit contra tota la terra del comte Malgaulí d'Empúries: ...et in dicto instrumento expressis et nominatis, se et successores suos non habere nec habere debere nec predecessores eius, etiam habuisse hostem seu exercitum nec cavalcatam nec traginam nec operas neque questias nec servicia forciata in hominibus ecclesiarum presentibus et futuris habitantibus in parochiis de... ...Columbariis..., “...i en l’esmentat document expressà i cità: ell i els seus successors no tenir ni haver de tenir, ni els seus predecessors tampoc posseït, hosts o exèrcits, ni cavalcades, ni tragines, ni obres, ni questies, ni serveis forçats dels homes d’església presents i futurs que habiten a la parròquia de... ...Colomers...”, entre d’altres.

El 4 de les calendes de març (26 de febrer) de 1318, Malgaulí signava, a Girona, una acta de penediment en la qual reconeixia i confessava que el lloc de Colomers pertanyia al monestir d’Amer i que no tenia cap dret sobre els seus habitants. Així mateix, refermà el reconeixement que havia fet el seu pare de la jurisdicció de Santa Maria d’Amer sobre el lloc de Colomers.

1320: El primer capbreu documentat de Colomers és de l’any 1320, el qual és a l’Arxiu Diocesà de Girona. Podem trobar-hi, amb noms i cognoms, els pagaments específics dels homes propis de l’abat d’Amer al terme de Colomers.

1322: Davant la minoritat de la seva filla pòstuma, la Marquesa d’Empúries, Ponç VI fou succeït pel seu cosí Hug VI d’Empúries (1322-1325) i I de Cardona.

1324: Causa de l’abat d’Amer contra els batlles i oficials del castell de Verges, que haurien atemptat contra la jurisdicció del seu monestir al lloc de Colomers, al·legant certs drets del comtat d’Empúries sobre el lloc. El procés reporta que part dels veïns de la població col·laboraren amb els oficials comtals en l’assalt a l’abadia per tal de sostreure’s de la senyoria d’Amer.

1325: L’any 1325, Hug VI d’Empúries es veié obligat pel rei Jaume II el Just a permutar el Comtat amb l’Infant Pere a canvi de les baronies valencianes d’aquest. Amb Pere I d’Empúries (1325-1341), que inicià la segona dinastia dels comtes d’Empúries, el comtat emporità passava a formar part del Casal de Barcelona.

1329: L’any 1329, el dia 4 de les nones de juny (2 de juny), l’abat d’Amer, Ferrer de Mont-rodon, protestava contra Arnau de Camós, batlle de Verges, perquè aquest volia exercir jurisdicció sobre alguns homes propis del Monestir en el lloc de Colomers.

1341: Pere I intercanviava el Comtat amb el seu germà Ramon Berenguer pel Comtat de Prades. Amb Ramon Berenguer I d’Empúries (1341-1364), es repetirien els conflictes jurisdiccionals sobre Colomers.

1352: Coneixem una menció a la Capella de Sant Llenç d'aquest any: una lletra* al domer de Colomers en la qual Pere Sabater, beneficiat de Colomers, es queixa que el sagristà el té per excomunicat per qüestions entorn de la capella de Sant Leonci, on ell celebra en certes ocasions.

* Font: Arxiu Diocesà de Girona, Lletres 1294-1913 – 1334-1362 Selectiu - Llibre U-20 Full f 130 - Codi U-020-01821.

1353: Una lletra del 13 de setembre als clergues de Saus i altres pobles del comtat d’Empúries ens assabenta del cost de la pau amb el comte: cal pagar 6.000 sous, dels quals 2.000 els castells i viles del comtat. A Colomers toca pagar 30 sous.

1355: Causa de l’abat d’Amer contra els batlles i oficials del castell de Verges, que haurien atemptat contra la jurisdicció del seu monestir al lloc de Colomers, al·legant certs drets del comtat d’Empúries sobre el lloc.

1356: L’any 1356, el comte intentà usurpar de nou la jurisdicció de la vila de Colomers i d’algunes propietats dels seus habitants.

1357: Un any més endavant, el 16 d’octubre de 1357, se celebrava una concòrdia a Vilamalla entre el comte Ramon Berenguer I, Bosso, abat d’Amer, i Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona, i hom absolia el Monestir de totes les demandes reials i personals, i li reconeixia el mer i mixt imperi de la parròquia de Colomers: ...omnibus et singulis hominibus et feminis, tam venerabilis abbatis monasterii Sancte Marie de Amerio, diocesis gerundensis, quam aliis quibuscumque quorumtumque aliorum dominorum existant habitantibus in loco et parrochia de Columbariis et..., “...a tots i cada un dels homes i dones, tant dels venerables abats del monestir de Santa Maria d’Amer, de la diòcesi gironina, com altres qualssevol de qualssevol altres senyors que viuen en el lloc i la parròquia de Colomers i...”.

1361: Una lletra del 10 de febrer al regent de la vegueria d’Empúries li demana que no obligui els homes de Colomers a pagar la talla del fogatge.

1380: A les acaballes de 1380, el 18 de desembre, l’abat de Santa Maria d’Amer, Bernat de Vilafreser, convocà el sindicat de la parròquia de Colomers per recollir un préstec de 36.000 sous, quantitat que necessitava per comprar la plena jurisdicció, civil i criminal, sobre la vila i la vall d’Amer a l’Infant Joan, el futur Joan I el Caçador, rei de Catalunya-Aragó (1387-1396).

1383: El 10 de novembre, el bisbe Bertran de Mont-rodon i de Sorribes, a petició d’abats que són senyors jurisdiccionals de pobles empordanesos, entre els quals l’abat d’Amer per la senyoria de Colomers, intima monitòria als oficials del comte d’Empúries que han pertorbat la jurisdicció en aquests llocs.

1384: Durant l’enfrontament (1381-1386) entre Joan I d’Empúries el Vell (1364-1386) i el seu cosí, i sogre, Pere III el Cerimoniós, rei de Catalunya-Aragó (1336-1387), el comte emporità fou acusat, l’any 1384, d’haver incendiat l’església de Colomers, de l’abat d’Amer, i fou citat, el 27 d’octubre, pels vicaris generals de Girona.

1402: El dia 1 de maig de 1402, Martí I l’Humà, rei de Catalunya-Aragó (1396-1410), que acabava de reintegrar el Comtat emporità a la Corona a causa de l’extinció de la línia directa a la successió amb la mort del seu nebot Joan II d’Empúries (1398-1401) sense descendència, refermava, com a comte d’Empúries, els privilegis que els seus avantpassats Ponç V i Ponç VI d’Empúries havien concedit als habitants del Comtat.

 

Segona dinastia dels comtes d’Empúries: comtes de la Dinastia del Casal de Barcelona, segona branca

 

Segona dinastia dels comtes d’Empúries: comtes de la Dinastia del Casal de Barcelona, tercera branca