5.2.3 Jocs

 

D’entre els jocs als quals jugava la mainada colomersenca, destaquem: les gepes, la clotxa, la corretgeta _amb la melodia “La corretgeta ning-ning, jo la sé i no la tinc_, la xarranca (“mansana” a Colomers), el joc de saltar i parar, el cavall fort _amb els castellanismes churro, mediamanga, mangotero_, els quatre cantons, l’esguerrat, la botifarra de pagès _amb la tonada “Un, dos, tres, botifarra de pagès_, el joc d’arrencar cebes, el fet a amagar (anomenat “místic”, és a dir, amagat, a Colomers), el marro, etc.  

      Un altre recorregut de xarranca

Figures, traçats o recorreguts de la xarranca

 

Figura o traçat del marro

Dels jocs de cartes, esmentem: la brisca, el truc, la botifarra o manilla i el canari.

A la tardor, quan els carrers encara eren sense pavimentar, els dies de pluja la mainada es divertia fent botarades o rescloses de fang.

Altres estris que hom afaiçonava per jugar eren: el cavall, que consistia en una canya amb un cordill lligat a manera de regnes; la cartutxera, de cartró cosit; la metralladora, feta de canyes de diferent gruixària inserides entre elles; la motxilla, feta amb la meitat inferior d’un sac de pinso de paper; l’arc, construït amb una verga de magraner o olivera; les fletxes, també de fusta de magraner o d’olivera, o aprofitant les barnilles d’un paraigua vell, etc.

 

Per acabar, recordem les barraques al bosc: la tenda índia, consistent en un dosser de sacs estès sobre una carcassa cònica de pals clavats a terra, i la cabanya margenera, feta excavant un marge el qual hom cobria de materials lleugers (troncs i branques) recoberts de saques i terra per a camuflar-la.


Continua a Colomers