1. Els vertebrats
1.1. Els mamífers
D’entre els animals mamífers, destaquen les espècies següents: l’eriço clar o africà (Erinaceus algirus), l’eriçó fosc (Erinaceus europaeus), la llebre comuna (Lepus europaeus), l’esquirol (Sciurus vulgaris), la rata negra o de camp (Rattus rattus), la rata d’aigua (Arvicola sapidus) i, sobretot, la mostela (Mustela nivalis), el teixó comú (Meles meles), el conill de bosc o boscà o fer o de camp (Oryctolagus cuniculus), la rata comuna o de claveguera (Rattus norvegicus), el ratolí comú o domèstic (Mus musculus), el talpó comú (Pitymys duodecimcostatus), o “tau” a Colomers”, i, darrerament, el porc senglar (Sus scrofa).
En procés de recuperació, la llúdria o llúdriga comuna (Lutra lutra), espècie protegida, que gaudeix de zona de conservació al Rec del Molí i al Ter: des del pont de la via de tren (Flaçà-Camallera) fins a la seva desembocadura.
L’eriçó clar i la llúdriga són espècies d’interès prioritàries per l’Annex 4 de la Directiva Hàbitats 92/43/CE.
1.2. Els amfibis
Entre els amfibis, destaquen les espècies següents: el tritó marbrat o verd (Triturus marmoratus), el discoglòs o granota pintada (Discoglossus pictus), el gripau comú o tòtil (Bufo bufo), el gripau d’esperons o granoteta de punts (Pelodytes punctatus), el gripau corredor (Bufo calamita) i la reineta meridional (Hyla meridionalis), espècies d’interès prioritàries per l’Annex 4 de la Directiva europea, i, sobretot, la granota comuna (Rana ridibunda).
1.3. Els rèptils
Les espècies de rèptils més freqüents són: l’emis o tortuga d’estany (Emis orbicularis), la tortuga d’estany o de rierol (Clemmys caspica var leprosa), espècies d’interès prioritàries per l’Annex 4 de la Directiva europea, la colobra bordelesa (Coronella girondica), la colobra de collar (Natrix natrix) i, sobretot, la colobra de Montpeller (Malpolon monspessulanus), la colobra escurçonera (Natrix maura), el llangardaix comú o ocel·lat (Lacerta lepida), el dragó comú (Tarentola mauritanica) i la sargantana comuna (Lacerta hispanica).
1.4. Els peixos
Quan les aigües del riu eren netes, les espècies de peixos més comunes eren: el barb de muntanya (Barbus meridionalis), espècie d’interès de la Directiva Hàbitats 92/43/CE, el barb comú (Barbus barbus), la bagra (Leuciscus caphalus) i, sobretot, el peix vermell o de bassa (Carassius carassius), la carpa (Cyprinus carpio) i l’anguila europea o comuna (Anguilla anguilla).
1.5. Els ocells
A Colomers, com arreu de Catalunya, hi viuen un gran nombre d’espècies d’ocells. Per això esmentarem només: la cogullada (Galerida cristata), a la presència de la qual devem el topònim el Cogullar (“cogüiar” en colomersenc), paratge del sector oriental del terme; l’aligot comú (Buteo buteo), la freqüència del qual s’ha vist augmentada per la presència d’un escorxador de conills; el colom gavatxut (Columba sp), raça semidomèstica del colom roquer (Columba livia), que s’ha instal·lat al campanar i al sostre de l’Església, i, finalment, l’òliba o xibeca (Tyto alba) i l’oreneta cuablanca (Delichon urbica), o “nereta” a Colomers.
Cogullada vulgar, amb el seu plomall erèctil o cogulla
La cogullada vulgar és un moixó de la família dels alàudids, semblant a l’alosa, que ateny 17 cm, amb un plomall erèctil i amb plomatge ratllat de color falb, granívor i, per això, freqüent a les zones de cultius, com és el cas del paratge del Cogullar, a l’est del terme.
Observacions de camp recents han destacat la presència important del corb de mar o corb marí gros (Phalacrocorax carbo) i del bernat pescaire (Ardea cinerea), entre els hivernants, i del martinet de nit o de garrofera o d’olivera (Nycticorax nycticorax), el blauet (Alcedo atthis), la cuereta torrentera (Motacilla cinerea) i del picot garser petit (Dendrocopos minor), entre els nidificants.
El martinet de nit, el martinet blanc (Egretta grazetta) i el blauet són espècies d'interès de la Directiva europea.
L’àguila cuabarrada (Hieraetus fasciatus) és una espècie d’interès prioritària pel programa europeu LIFE-Natura.
2. Els invertebrats
2.1 Els artròpodes
Entre els artròpodes, sobresurten els aràcnids (les aranyes), els miriàpodes (el centcames o centpeus), els insectes (les mosques, els mosquits, les abelles, les formigues, els escarabats, el banyarriquer, espècie d’interès prioritària per l’Annex 4 de la Directiva europea, etc) i els crustacis: cranc de riu (Astacatus fluvialis), espècie d’interès prioritària per l’Annex 2 i l’Annex 4 de la Directiva europea, en regressió per la introducció del cranc de riu americà.
2.2 Els mol·luscs
Entre els mol·luscs gasteròpodes, són freqüents el llimac (Agrion rufus i Agriolimax apestis) i diverses especies de cargols: el cargol de les vinyes o vinyal (Helix alonensis), el cargol sapenc (Helix aspersa) i el cargol bover (Helix pomatia).
Entre els bivalbes o lamel·libranquis, s’han extingit o estan en perill d’extinció diverses espècies de nàiades o musclos de riu: margaritífera (Margaritifera auricularia), espècie d’interès prioritària per l’Annex 4 de la Directiva europea, i les espècies Psilunio littoralis, Unio elongatulus i Anodonta cygnea.
Exemplars de mol·lusc de l’espècie Anodonta cygnea
Musclo de riu o nàiade que hem sabut, gràcies a la Maria i la Pilar, de Gent del Ter, que sobreviu al Rec del Molí o del Marquès de Sentmenat
