2.7 Els recursos naturals
Els sòls bruns i roigs, apropiats per a una gran quantitat de cultius específics, i les aigües superficials i subterrànies, que permeten una important superfície de terra de regadiu, fan de Colomers un terme municipal ric en terres conradisses. Secans i regadius tenen rendiments agraris força elevats: els primers, abans dedicats a la vinya, donen bons esplets de cereals d’hivern; els segons donen productes d’horta (sovint primerencs), farratges, blat de moro i fruiters (presseguers i pomeres en èpoques passades).
El Ter, quan portava netes les aigües, permetia la pesca fluvial, pràctica que aplegava colomersencs i forans (que els diumenges venien d’arreu amb autocars) a la vora del riu. Amb xarxes o filats (“enfiles” a Colomers) i amb canyes, aconseguien gran quantitat de peix. L’esquer que utilitzaven els pescadors amb canya era, generalment, el cuc de terra.
Una bona jornada de pesca dels anys quarantes
El botiró, enginy usat per a la pesca de l’anguila, consistia en un enfilall de cucs a un fil d’empalomar posat en forma de troca i penjat a una canya.
La pesca de l'anguila
El bosc oferia, i ofereix, els següents productes: llenya per a usos domèstics, i bolets, espàrrecs, plantes remeieres, peces de caça i cargols (que hom cercava amb llums de carbur) per a l’alimentació.
De les canyes de les vores del riu i dels torrents, hom aprofitava les tiges per fer encanyissats (tanques de canyes per a horts o eres), canyissades (teixits de canyes per a cels rasos) i aspres per enasprar plantes enfiladisses o arbres tendres.
Tanca d'encanyisssat d'un hort
