La ramaderia primitiva, és a dir, la ramaderia transhumant, en la qual els ramats canvien de regió per aprofitar l’evolució de pasturatges, en altre temps força important quantitativament i qualitativa, desaparegué del tot els anys seixantes. En efecte, durant aquesta dècada, la quantitat de bestiar oví disminuí considerablement, i la transhumància inversa, això és, el desplaçament dels ramats vers d’altres comarques en cerca de pastures d’hivern, desaparegudes al poble cap a la segona meitat del segle XIX arran de la intensificació de l’agricultura per supressió dels guarets o per extensió dels regatges, fou substituïda per la transterminància, és a dir, pel pasturatge dins del mateix terme municipal.
La ramaderia estant o amb estabulació total, en la qual el bestiar no surt de l’estable, de caràcter agrícola, ha estat la ramaderia tradicional de Colomers. En un principi, com s’ha dit més amunt, era bàsicament una activitat subsidiària de l’agricultura, com a font d’energia i com a font d’adobs orgànics. Al començament del segle XIX, però, la formació de grans nuclis de població i el consegüent augment de consum de carn, llet, etc, feren rendible el conreu d’aliments per al bestiar. S’invertí, d’aquesta manera, l’ordre de l’associació agricultura i ramaderia, i aquesta darrera es convertí, en molts casos, en una activitat racionalitzada, destinada a obtenir bons rendiments: la ramaderia agrícola, en la qual el ramader sembra i recol·lecta l’aliment del bestiar (boví de llet, porcí i aviram, sobretot).
Més recent, lligada amb l’evolució dels pinsos, sorgí una ramaderia industrial, independent, en part, de l’agricultura, en la qual els aliments dels animals, generalment pinsos, eren produïts o conreats per altri. Aquesta ramaderia es dedicava sobretot a l’engreix de bestiar porcí (420 caps el 1986) i a la cria d’ànecs, en instal·lacions especialitzades (granges) o a les cases de pagès.
Al costat d’aquesta moderna ramaderia industrial, sobrevisqué, fins a finals de segle, una ramaderia mixta, és a dir, agrícola-industrial, evolució de la ramaderia agrícola, dedicada gairebé exclusivament a la cria de bestiar boví (143 caps l’any 1986).
Durant els anys vuitantes, fou important també l’apicultura: l’any 1986 hi havia uns cinquanta ruscos mòbils instal·lats.