Música de fons: T'he conegut sempre igual (1973), de Raimon
ELS GIFREU
Origen del cognom Gifreu
Del germànic Wífrid ("pau victoriosa", "donador de pau"), Guifre (i no pas Guifré) en català.
Guifre el Pelós (840-897) fou el primer representant del Casal de Barcelona (comte des del 878) i origen, per tant, de la dinastia nacional.
Can Gifreu de la Palma
El cognom Gifreu de Colomers, on arriba a principis dels anys trentes en la persona de Josep Gifreu i Bonavia (1906, Sant Miquel de Fluvià - 1981, Colomers), prové de Sant Miquel de Fluvià (Alt Empordà) i és originari del mas Gifreu de la Palma (Espinavessa, municipi de Cabanelles, Alt Empordà).
Trobem documentat Bernat Gifreu d’Espinavessa a l’any 1305:
"Pere Albert d’Ordis, com a marit d’Elicsendis Albert, hereva del mas Albert d’Ordis, presenta Bernat Gifreu per al benefici de Santa Maria Magdalena d’Ordis, fundat per Arnau d’Ordis, jurista i vacant per mort de Berenguer Gifreu, 23 desembre 1305" (Referència arxivística de l'Arxiu Diocesà de Girona: Llibre G-2, Full f 49, codi G-002-00759).
"Bernat Gifreu d’Espinavessa, consentint a l’anterior presentació, fa poders a Bernat de Puig, claver de la seu per obtenir la confirmació del bisbe, 9 gener (1305) 1306" (Referència arxivística de l'Arxiu Diocesà de Girona: Llibre G-2, Full f 49, codi G-002-00760).
Al fogatge de 1497 trobem documentat el cognom Gifreu a Espinavessa i Canyelles, i al del 1553 a El Vilar de Terradelles.
Una referència al mas Gifreu de l’any 1747:
"Altre de relíquies de la Veracreu, Pius V papa i Ursula, donades a Josep Gifreu de Palma, provincial de Catalunya de l’orde de la Mercè, per a la seva casa Gifreu de la parròquia d’Espinavessa, 27 octubre 1747" (Referència arxivística de l'Arxiu Diocesà de Girona: Llibre G-157, Full f 139v, codi G-157-01429).
D’aquest mas de la Palma haurien sorgit, en un temps llunyà, la majoria de famílies Gifreu, un cognom força infreqüent i gairebé exclusivament territorialitzat a la Regió de Girona: l'Alt Empordà i el Pla de l’Estany sobretot, segons dades de l'Idescat.
El mas Gifreu de la Palma és avui inexistent: els anys seixantes fou, incomprensiblement, desmuntat pedra per pedra i venut per propietaris foranis.
Estadística actual del cognom Gifreu (dades a 1 de juliol del 2004)
Només comarques amb 4 persones o més en la suma dels dos cognoms
|
Posició entre els cognoms |
Freqüència com a 1r cognom |
‰ |
Freqüència com a 2n cognom |
‰ | |
|
Catalunya |
5.321 |
142 |
0,02 |
124 |
0,02 |
|
Alt Empordà |
295 |
67 |
0,57 |
44 |
0,38 |
|
Baix Empordà |
1.877 |
6 |
0,05 |
10 |
0,08 |
|
Baix Llobregat |
11.090 |
8 |
0,01 |
< |
.. |
|
Barcelonès |
16.474 |
6 |
<0,01 |
11 |
<0,01 |
|
Garrotxa |
1.160 |
5 |
0,10 |
7 |
0,14 |
|
Gironès |
1.647 |
10 |
0,06 |
18 |
0,11 |
|
Pla de l'Estany |
162 |
33 |
1,20 |
27 |
0,98 |
< Inferior a freqüència 4
.. Informació no procedent
Font: Idescat. Població. Onomàstica
Música de fons: T'he conegut sempre igual (1973), de Raimon