Un joguet tradicional, però no pas en desús, és la petadora, instrument de fusta consistent en un canó d’uns 12-15 cm de llarg i 3-4 cm de diàmetre, fet d’un tros de branca de saüc ("sabuquer", en el català colomersenc) a la qual s’ha tret la medul·la, i una burxa d’uns 22-25 cm de llarg, feta d’un tros de branca d’olivera o de magraner.
La petadora és una obra d’artesania feta d’elements naturals. Per fer el canó, hom serrava un tros de branca de saüc a la mida desitjada i hom en treia la medul·la blanca i blana del cilindre central amb un filferro. L’afaiçonament de la burxa és més laboriós. Primer calia tallar un tros de branca d’olivera o de magraner uns 10 cm més llarg que el canó per tal d'obtenir mànec. Seguidament, hom rebaixava el gruix del tros de burxa que havia de fer de tija _1 cm més curta que el canó_ perquè pogués endinsar-se pel cilindre central del canó. Per últim, hom hi feia un barret estriant lleugerament la superfície de la punta i mullant-la i colpejant-la sobre una pedra.
Esquema d’una petadora
Un cop construïda, cal enfilar-se a un lledoner (Celtis australis), abastar força lledons encara verds, introduir-ne un a cada forat i burxar per un costat per engegar el primer tret. Per als propers trets, si hem pres la precaució de deixar la tija de la burxa un cm més curta que el canó, de tal manera que el lledó empès pel barret es col·loqui al final del canó sense sortir, només caldrà carregar un lledó.
La petadora és una aplicació de la llei de compressibilitat dels gasos o llei de Boyle-Mariotte: la burxada al lledó de la recambra provoca el seu endinsament a l’interior del cilindre central, la disminució del volum de l'ànima i, conseqüentment, la compressió de l’aire que conté, el qual, en augmentar la seva pressió, expel·leix el lledó de la boca per expandir-se.
Els més enginyosos en l’elaboració del barret aconseguien un segon tret sense necessitat de carregar la petadora; és clar que aleshores, necessitats de més temps per carregar-la amb dos lledons enlloc d’un, acostumaven a pagar la seva habilitat entomant els trets de les altres petadores.
La petadora és una joguina de temporada, aquella que determina el fruit del lledoner, que sol aparèixer durant el mes d’abril i que madura a la tardor. El lledó madur, negre, dolç i comestible, posa fi a la temporada de petadores.
