COLOMERS

comptadors
Comptador Gratuït

Epicur (341-270 ane), que el 306 ane obrí la seva escola filosòfica en un jardí, centra el fi humà suprem en el plaer que es pot aconseguir a través de l’autarquia (autosuficiència, moderació i deseiximent del desig de coses externes) i l’ataràxia (tranquil·litat de l’ànima no torbada per cap desig ni per cap temença).

Per l'epicureisme, l’home savi ha de conrear tot allò que contribueix a augmentar la felicitat i suprimir tot el que s’hi oposa: essencialment, la por als déus i a la mort, perquè "no és impiu qui renega dels déus de la majoria de la gent, sinó qui aplica les opinions de la majoria de la gent als déus; perquè les afirmacions de la gent vulgar sobre els déus no són nocions prèvies, sinó suposicions falses" i perquè “La mort és una quimera: perquè mentre jo existeixo, no existeix la mort; i quan existeix la mort, ja no existeixo jo”.

Bust de marbre d'Epicur 
(Museo Capitolino, Roma, Itàlia, còpia grecoromana inspirada en un original del s III)

Aquesta pàgina vol ser un noticiari colomersenc precisament en honor d’aquest filòsof grec que "fou el primer a comprendre l’aparença com aparença, això és, com alienació de l’essència" (Karl Marx, Diferència de la filosofia de la natura en Demòcrit i Epicur, 1842, tesi doctoral del 1841), que "va considerar com el millor plaer el de l’amistat" (Josep Mª Valverde, Vida i mort de les idees, 1980) i que tingué entre els seus seguidors Diògenes d’Oenoanda (o d'Enoanda), el qual ens ha deixat el més bell missatge supralocalista del món antic.

Efectivament, Diògenes d’Oenoanda, un ric senyor del segle II, va triar un mitjà ben insòlit per transmetre els ensenyaments d'Epicur: l’any 120 va comprar un turó prop de la seva terra i, en un clar que rematava el cim, va construir una galeria rectangular. Després d’això, en el frontó dels pòrtics, va fer esculpir una inscripció de més de cent metres que resumia el pensament epicuri. El maxiepígraf (descobert per casualitat el 1884 per dos arqueòlegs francesos) començava aproximadament d’aquesta manera:

EM TROBO A L’OCÀS DE LA VIDA I NO VULL ANAR-ME’N SENSE HAVER ABANS ELEVAT UN HIMNE A EPICUR PER LA FELICITAT QUE M’HA DONAT AMB ELS SEUS ENSENYAMENTS. DESITJO TRANSMETRE A LA POSTERIORITAT AQUEST CONCEPTE: LES DIVERSES DIVISIONS DE LA TERRA DONEN A CADA POBLE UNA PÀTRIA DISTINTA. PERÒ EL MÓN HABITAT OFEREIX A TOTS ELS HOMES CAPAÇOS D’AMISTAT UNA SOLA CASA COMUNA: LA TERRA.

Inscripció d'Oenoanda
(Oenoanda, Àsia Menor, s II)

Amb aquest recordatori internacionalista s’inicia, doncs, aquesta pàgina local que no estarà mai quieta: els canvis i els afegits textuals, fotogràfics i documentals _és a dir, la seva actualització_ seran constants en qualsevol dels seus apartats, encara que sempre en funció dels fruits de noves recerques, investigacions o troballes i, és clar, de la mandra del seu autor.


EL TEMPS A COLOMERS

El Tiempo en Colomers - Predicción a 7 días y condiciones actuales.
 
Predicció per a 7 dies

CRISTÒFOR COLOM I COLOMERS

Colom, retrat pòstum

L'enigma: "En vós, Senyor, confio, que la confusió no duri eternament." (Cristòfor Colom)

Tot i els precedents: al segle XVIII Pere Serra i Postius afirmava la catalanitat del cognom del personatge, i a principis del segle XX Francesc Carreres i Candi l'identificava amb un corsari amb el mateix cognom, les bases d'argumentació de la catalanitat de Cristòfor Colom i, per tant, de totes les tesis catalanes s’establiren a partir de 1925.

Efectivament, des que l'any 1927 l'historiador peruà Luis Ulloa y Cisneros (1869-1936) llançà la tesi de la catalanitat de Colom (Colomb, catalan. La vrai genèse de la Découverte de l'Amérique), són moltes les hipòtesis que des d'arreu del territori nacional s'han confegit per buscar-li un lloc de naixença: Palma, Eivissa, Tortosa, Felanitx, Lleida, Barcelona, etc.

A banda la catalanitat del personatge però, Ulloa hipotitzava la seva vinculació a l'Empordà: "fou originari i probablement nat a l'Empordà". Atenent, doncs, a la primigènia tesi de l'historiador peruà, i d'acord a la informació facilitada per Encarnació Jean a l’alcalde de Colomers (juny de 2006), que difereix ben poc, a excepció del lloc de naixença del personatge, de la relatada per Benvinguda Vidiella i Martí a Enric Bayerri i Bartomeu (autor de la hipòtesi tortosina), presentem una nova hipòtesi que el fa originari i nat a Colomers.

A l'inici de la Guerra Civil dels Deu Anys o Guerra contra Joan II (1462-1472), les tropes de la re¡na Joana Enríquez i l'Infant Ferran, príncep de Girona i futur Ferran II de Catalunya-Aragó el Catòlic, conqueriren (23 d'agost de 1462) el Castell de Colomers, l'actual Ajuntament, en el qual són visibles encara restes de l'incendi i l’enderrocament a la seva façana de migdia. Bé podria ser que la família Colom o Coloma (aquest cognom és el que hem trobat en algun capbreu del municipi) hagués participat en la defensa del Castell entre la trentena de defensors que hi moriren cremats. Arran d'aquesta significació antireialista en els primers episodis de la guerra, la família Colom hauria hagut de fugir, d’incògnit de tota la població, fins i tot dels seus veïns, de Colomers i embarcar-se des d'un port empordanès (potser el de Pals mateix) en direcció a Itàlia, qui sap si cap a la mateixa Gènova que tants maldecaps ha donat a la historiografia oficial. Entre els fugitius, Cristòfor Colom (1451-1506), amb només onze anys, que hauria estat batejat a l'església parroquial de Santa Maria de Colomers. Aproximadament al cap d'un any, la família colomersenca que havia estat veïna seva rebria una lletra dels Colom des d'un poblet d'Itàlia.

La tesi d'Ulloa presenta Colom, l'any 1462, amb uns quinze anys, eixint de les costes empordaneses en una expedició de Pere Ramon Sa Costa, Gran Mestre de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, en direcció a Civitavecchia, per visitar Roma, i seguir després fins a l'illa de Rodes.

Es tracta de coincidències més o menys afortunades? Chi lo sa? Però n’hi ha més, per exemple la semblança que trobem entre l'escut d'armes que s'atribueix a Colom en diversos plets després de la conquesta de les Amèriques i l'escut de Colomers.

Les armes familiars de Cristòfor Colom són un colom d'argent en camper d'atzur. Colomers disposa d'un escut caironat, d’argent, amb un colom contornat d’atzur.

Si non e vero, e ben trovato!


COLOMERS

Color de pedra, color d’espiga,
presència viva de Colomers,
la pedra vella que tot ho lliga
es fa misteri dins els carrers.

Es fa harmonia en les portalades,
porxo i muralla, casa i llindar,
en les placetes ben empedrades,
en l’índex gràcil del campanar.

Pedra envellida, que no vençuda,
imant de pluges, llunes i sols,
carreus o còdols et són ajuda
i t’il·luminen a cor què vols.

Poble que restes prop de les sedes
tenses i clares que estrena el riu
acompanyades de pollancredes
que amoroseixen el foc d’estiu.

Mentre la terra fèrtil i rica
és la que et deixa graners curulls,
la pedra sempre t’identifica
en perdurable festa pels ulls.

I dins el temple serveix d’espona
—fent-se corol·la d’arquets austers—
a la puresa de la patrona,
Santa Maria de Colomers.

Montserrat Vayreda i Trullol

Els pobles de l’ Empordà, de Montserrat Vayreda (poemes) i Lluís Roura (pintures), Edit Carles Vallès, Figueres, 1987


colomersroura.jpg (50339 bytes)

Nocturn, de Lluís Roura

Els pobles de l’ Empordà, de Montserrat Vayreda (poemes) i Lluís Roura (pintures), Edit Carles Vallès, Figueres, 1987


Colomers bàsic a manera de tríptic
per a persones que llegeixen en diagonal

1. Orígens
Restes ibèriques i romanes a banda, Columbarius apareix a la història escrita (840-844) amb el feudalisme eclesiàstic de tipus monàstic, com a lloc de colonització del primitiu monestir benedictí de Sant Medir (municipi de Sant Gregori), antecedent del monestir d’Amer.

2. Situació
Situat entre els municipis de Sant Jordi Desvalls, Vilopriu, Garrigoles, Jafre i Foixà, Colomers és un poble empordanès petit: 4,30 km2 i uns 215 hab, privilegiadament situat al Baix Empordà, a la riba esquerra del riu Ter, entre la muntanya i el mar, entre el Pirineu i la Mediterrània, entre la Garrotxa i la Costa Brava, a mig camí de la ruta Barcelona-Perpinyà, enmig del triangle Girona-Figueres-la Bisbal Empordà.

3. Patrimoni natural
Tota la zona humida del Ter i el Rec del Molí, des del Xalet a la Presa i al Bosc del Comú.
3.1 Flora:
Hàbitats d’interès comunitari com les comunitats de ribera (alberedes i salzedes sobretot) i una vimetera monumental.
3.2 Fauna:
Nombroses espècies protegides o d’interès comunitari o prioritari: mamífers com l’eriçó clar o africà i la llúdria o llúdriga comuna; amfibis com el tritó marbrat o verd, el discoglòs o granota pintada, el gripau comú o tòtil, el gripau d’esperons o granoteta de punts, el gripau corredor i la reineta meridional; rèptils com l’emis o tortuga d’estany, la tortuga d’estany o de rierol; peixos com el barb de muntanya; ocells, nidificants i hivernants, com el martinet de nit, el martinet blanc, el blauet i l’àguila cuabarrada; entre els mol·luscs bivalves o lamel·libranquis, nàiades o musclos de riu com la margaritífera i les espècies Psilunio littoralis, Unio elongatulus i Anodonta cygnea.

4. Patrimoni històric artístic
4.1 Al nucli antic:
Església romànica (amb elements dels segles X-XI i XII-XIII) de Santa Maria, Capella (avui privada) romànica (amb elements dels segles X-XI) de Sant Llenç, Ajuntament (antiga cel·la monàstica de l’abat d’Amer i antiga fortificació medieval) amb elements dels segles XVII-XVIII, Portal de muralla i restes de muralla d'època medieval, Rectoria, casa pairal de Can Quintana, façanes amb obertures singulars (segles XVI-XVII) amb detalls ornamentals, sitges medievals (abans del segle XIII), mil·liari romà, etc.
4.2 Fora vila:
Via romana dels Castellets, Cementiri neoclàssic, etc.

5. Patrimoni històric industrial
Resclosa vella (segle XV), Presa nova (1963-1974).

6. Patrimoni històric cultural
L’Encant (subhasta) de pans de Sant Sebastià (festa petita, el diumenge més proper al 20 de gener); El ball de la gitana, dansa i cançó del Carnaval, i les petadores de la mainada.

7. En municipis veïns
El pont cicloturístic de la Presa, de construcció recent, permet travessar el Ter i gaudir dels elements històrics, culturals, artístics i paisatgístics del municipi de Foixà, com les dunes més interiors de l'Empordà, el poblat ibèric semisoterrat de Sidillà, la capella preromànica de Sant Romà de les Arenes, fins fa poc colgada per les dunes, etc.
Aigües davall de la Presa, es pot gaudir de la biodiversitat de l’Illa de Jafre.

8. Restauració i hostatgeria
Restaurant El Xalet, Tel 972 76 8474
Allotjament rural Can Fusteret (Tel
972 76 8222, http://www.canfusteret.com/ i http://canfusteret.blogspot.com/)

9. Esport
Caiacs del Ter (Tel 662159469, http://www.kayakdelter.com/).

10. Altres serveis i equipaments
Perruqueria, fleca, elaborats de l'ànec, lampisteria, dispensari municipal, centre cívic, etc.
Festa major: el primer cap de setmana de setembre (en honor de Sant Llenç, 12 de setembre).
Fira del Hobby: el tercer diumenge de maig.

11. Més informació
Llibre Colomers 2000 anys, de Pere Pau Cos.
Web http://www.colomersdeter.cat/colomers/.
Web de l’Ajuntament: http://www.ddgi.cat/colomers/.
Ajuntament de Colomers: 972 76 8066,
colomers@ddgi.cat.


              

Colomers, 25 d'abril a les 5 de la matinada: l'autobús de matricula belga sembla que havia sortit de l'autopista a Orriols i baixava carretera de Vilopriu en direcció al Xalet per trencar cap a l'esquerra en direcció a algun lloc de la costa. El GPS el va fer girar uns cinquanta metres abans d'arribar al trencant del Xalet. Va girar, doncs, pel carrer Sant Jordi i, tossut amb el GPS recalculant la ruta, va intentar sortir pel carrer Nou sense èxit per les dimensions del bus. I tossut, pujada Església amunt per agafar el carrer Balmes. La pedra de Can Perich va fer desistir de sortir pel carrer Santa Maria als tres xofers i, reculant reculant, després de trencar mig balcó i algun vidre i deixar baixar el grup d'holandesos, va aconseguir arribar, als voltants de les sis, a la carretera de Vilopriu, on els mossos el van aturar.


0. Colomers a Internet

0.1  Web oficial:

Ajuntament de Colomers

0.2  Altres:

Santa Maria al Portal Gironí d'Història i Genealogia

Can Quintana al Portal Gironí d'Història i Genealogia

Propietats contigües al Rec del Molí

Dades generals de l'Ajuntament al MUNICAT

Colomers a l'IDESCAT

Colomers a Viquipèdia

Escut de Colomers a Viquipèdia

Turismedia
Restaurants

0.3  Notícies de la premsa:

Crónica de cómo un pueblo del Baix Empordà pasó casi cinco días sin luz 
El pal de la llum de Colomers, per Carles Navales
Topada entre un alcalde i Cuní 
Colomers sobre el Ter , per Quim Curbet
Una "compensació" per al poble
L'ACA calcula que l'embassament de Colomers pot ocupar unes 70 hectàrees
Colomers recupera el ball de la Gitana
Colomers, més ecològic
El kayak del Ter ja és una realitat, per Josep M López Gifreu
Colomers, l´esport familiar, per Carles Navales
Contrastos, per Josep M López Gifreu
Netegen 3.500 metres quadrats de bosc al Pedró de Colomers
L´ACA estudia el sòl sorrenc del Ter per la posada en funcionament de la presa
Part del parc fluvial de Colomers podria inundar-se si entra en funcionament la presa
Kayak del Ter ofereix una nova ruta dinamitzadora des de Colomers
Colomers neteja l'entorn del riu per habilitar el Parc del Ter
Reurbanitzaran la plaça de Colomers en la tercera fase de reforma del nucli
Colomers canviarà el paviment i els serveis de la plaça de la Vila
Gent del Ter presenta "Recs vius, plana viva"
L´ACA destina 40 milions per fer un col·lector que evitarà els abocaments al rec del Molí
Colomers i Boadella funden una entitat per defensar els pobles de menys de 500 habitants
Moren centenars de peixos a la riera de Vilopriu, a Colomers, per la sequera
La manca d´aigua mata centenars de peixos a Colomers

Imatge

Colomers porta al Puosc el projecte per dinamitzar el municipi al voltant del Ter
Colomers celebra l´enderroc del canal
Enderroquen després de 10 anys de peticions el canal de Colomers
Inicien l´enderroc del canal d´aigua de Colomers que segueix paral·lel a la carretera
L´enderroc del canal de Colomers comença després d´anys de reivindicació
Setze pobles es reuneixen per crear una via verda de Castelló a Colomers
Colomers obrirà el procés participatiu sobre el Ter just abans de l´enderroc del canal
Projecten un parc fluvial de 13 hectàrees a Colomers entre el rec del Molí i el Ter
Estudien recuperar les cases de la presa com a centre d'estudi del Ter
Colomers arregla el camí que va quedar malmès el setembre
Colomers decidirà els usos del riu
El canal de rec construït pel franquisme a Colomers s´enderrocarà l´1 d´octubre
L´ACA neteja la llera de la riera de Vilopriu i refà una passera a Colomers
Uns 5.000 vehicles transiten habitualment per la carretera que travessa Colomers
Colomers busca propostes per recuperar i potenciar els espais fluvials del Ter
L´ACA refà la passera destruïda pels aiguats del setembre

Colomers obre un procés per recuperar l´entorn del Ter "hipotecat pel canal de la vergonya"

El soterrament del canal de Colomers continua pendent de la signatura d´un conveni
Colomers demana al Consell Comarcal que clausuri un abocador incontrolat
Colomers, per Enric Roca
Colomers detecta un abocament de purins i demana a Agricultura que controli la zona
Colomers, per Quim Curbet
Un mur de formigó de quaranta anys
L´ACA pagarà 149.134 euros per soterrar el canal de Colomers
Colomers detecta un abocament de purins i reclama a Agricultura que controli la zona
L´esfondrament d´un pont fa inaccessible la meitat dels camps de conreu de Colomers
Problemes a Colomers
Colomers posa comptadors a la xarxa per aclarir per què es gasta massa aigua
L'AFRF entrega a Colomers sis consells de guerra de veïns afusellats i empresonats
Colomers vol el procés franquista a dos veïns arxivat a la Bisbal
L’Ajuntament de Colomers vol recuperar arxius de la repressió franquista
L´ACA i la comunitat de regants acorden soterrar la presa de Colomers a la tardor

Colomers rebaixarà la taxa d´escombraries pel compostatge

Destapen un tram de calçada romana entre els pobles de Colomers i Gaüses

Colomers neteja i posa al descobert un tram més de la calçada romana

Colomers celebra la festa de Sant Sebastià amb el tradicional encantament de pans

Colomers manté la benedicció dels pans des del segle XIV

El Congrés reclama a Colomers que tradueixi la moció de suport a l´Estatut

Colomers ja té el projecte de l´Agència Catalana de l´Aigua per enderrocar el canal

Colomers conserva la memòria històrica recuperant fotografies de l´últim segle

Colomers aprova un pla d'emergència que inclou un manual contra incendis

El municipi de Colomers estrena senyalització informativa i turística


1. Coordenades geogràfiques

1000m.jpg (83927 bytes)   300m.jpg (79552 bytes)

Imatges preses amb el Google Earth

1.1  Latitud

Respecte de l’equador: 42º 5’ 2’’ N.

1.2  Longitud

Respecte del primer meridià o meridià de Greenwich: 2º 59’ 14’’ E.

1.3  Altitud

Sobre el nivell mitjà del mar al port d’Alacant: 41 m.

Un paral·lel, un meridià i una corba de nivell de Colomers


2. Aspectes físics

2.1  Situació i superfície

2.2  El relleu

2.3  Les aigües

2.4  El clima

2.5  La vegetació

2.6  La fauna

2.7  Els recursos naturals


3. Aspectes humans

3.1  El poblament

3.2  El poble

3.3  El paisatge humanitzat

3.3.1  Els paratges de Colomers


4. Aspectes econòmics

4.1  La població

El cens del comte de Floridablanca. 1787 (Part de Catalunya), Vol II, de Josep Iglésies, Edit Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1970

 

Geografia General de Catalunya. Provincia de Gerona, de Francesc Carreras i Candi i Joaquim Botet i Sisó, Establiment Editorial d'Albert Martín, Barcelona, 1908-1918

 

4.1.1  Habitants i densitat de població

4.1.2  Estructura de la població per edats i sexes

4.1.3  Evolució de la població colomersenca

4.2  Agricultura i ramaderia

4.2.1  L'agricultura

4.2.2  La ramaderia

4.3  Els boscos

4.4  Indústria

4.5  Serveis

4.6  Situació econòmica

4.6.1  Població activa

4.6.2  Finances municipals

4.7  Comunicacions


5. Aspectes populars i tradicionals

5.1  Manifestacions artístiques i culturals

5.2  Folklore

5.2.1  Les festes de Colomers

5.2.1.1  Sant Llenç perd una capella

5.2.1.2  Sant Sebastià guanya una fleca

5.2.2  El curs de l'any

5.2.2.1  El ball de la gitana colomersenc

5.2.3  Jocs

5.2.3.1  La petadora colomersenca

5.2.4  Dites sobre Colomers


6. Aspectes històrics: Breu cronologia fins el 1990

6.1  Edat antiga  (4000 ane – s V): Orígens de Colomers

Malgrat que el topònim medieval Columbarium i Columbarii que apareix als primers documents conservats (844 i 860; sembla que n’hi hagué un d’anterior _del 840_, que desaparegué) és d’origen llatí, l’existència d’un enclavament romà a Colomers no està gens documentada, i el topònim podria fer referència a un colomar de l’edat mitjana.

És cert, però, que, als afores del poble, es conserven les restes de dues vies romanes: als sectors oriental i occidental (la més ben conservada) del terme, i que, al nucli urbà, s’han trobat alguns fragments de vidre, avui conservats en el Servei d’Investigacions Arqueològiques de Girona, i s’han descobert (1980), en una excavació de salvament al sòl de l’Ajuntament, unes sitges, possiblement medievals, que contenien tres fragments de dolium, això és, un gran dipòsit de forma esfèrica, de terrissa, usat normalment al món romà per posar-hi el vi nou.

Tanmateix, aquestes restes són, ara per ara, insuficients per pensar en l’existència d’un columbari, això és, un edifici funerari romà, amb sèries regulars de nínxols de forma semicircular a les parets _talment com els nius d’un colomar_, dins els quals eren posades les urnes cineràries, i, per tant, per pensar en un origen romà de Colomers.

       

 Exemples de columbaris romans: a l’esquerra, vista exterior; a la dreta, vista interior

En qualsevol cas, la fossilització del mot columbarium en la toponímia escrita dels anys 840-844 palesa una existència força més antiga tant de la toponímia exclusivament oral com del mateix lloc que rebé aquest topònim. Per aquesta raó, no és gens forassenyat de pensar en un origen de Colomers més acostat al món romà que no pas a l’època medieval.

Unes possibles restes ibèriques als Castellets i les restes ibèriques del subsòl de l’actual Ajuntament, datables entre els segles V-I ane; el mil·liari romà trobat a la via empedrada de darrera del Cementiri, possiblement del segle I, i les restes tardoromanes de marbre: fragments de columnes i de brancals estrigil·lats utilitzats com a material constructiu de rebliment en alguns murs de l’Església, l’Ajuntament o d’altres edificacions, dels segles II-IV, així ho fan pensar.

branca1.jpg (93014 bytes)   brancal2.jpg (128275 bytes)   brancal3.jpg (135469 bytes)

Fragments de brancals amb estries filetejades d'origen tardoromà utilitzats com a material constructiu a Cal Flequer

   

Fragments d'origen tardoromà utilitzats com a material de rebliment a la façana de l'Ajuntament

 

6.1.1  El topònim Colomers

6.1.1.1  Altres topònims catalans amb l’arrel colom

6.1.1.2  Més topònims europeus amb l’arrel colom

6.2  Edat mitjana: Alta edat mitjana (ss V-X)

6.3  Edat mitjana: Baixa edat mitjana (ss XI – 1453)

6.4  Edat moderna (1453-1789)

6.4.1  Els primers cognoms colomersencs coneguts

6.4.2  Les mesures de Colomers

6.5  Edat contemporània (1789 - endavant)

6.5.1  A l'entrada del segle XX

6.5.2  Les víctimes colomersenques de la guerra (1936-1939) i de la repressió

6.6  Cronologia documental: Més noms i cognoms de gent de Colomers

6.7  Els senyors de Colomers: Del feudalisme comtal al feudalisme eclesiàstic de tipus monàstic


7. Aspectes artístics

7.1  Monuments i conjunts historicoartístics

7.1.1  Al nucli

7.1.1.1  L'Església de Santa Maria

7.1.1.2  La Capella de Sant Llenç

7.1.1.3  La Casa de la Vila o el Castell

7.1.1.4  La Rectoria

7.1.1.5  El Portal de la muralla

7.1.1.6  Can Quintana

7.1.1.7  Façanes de cases amb obertures dels segles XVI-XVII, amb detalls ornamentals

7.1.1.8  Sitges medievals

7.1.2  Fora vila

7.1.2.1  El Cementiri

7.1.2.2  La Resclosa

7.1.2.3  La Presa

7.1.2.4  Les fonts

7.1.2.5  La pedra de les tres cares

7.1.2.6  Les Vies romanes: Empremtes romanes a Colomers

7.2  Escuts de Colomers

7.3  Arbres monumentals 


llibre.jpg (160799 bytes)

llibre1.jpg (80281 bytes)

Colomers 2000 anys, de Pere Pau Cos, Edit Ajuntament Colomers, 1997

Presentació

Colomers i Vilopriu. Els Cos, els Garriga, els Pau i els Ponsetí, del 1500 al 2000, de Pere Pau Cos,
Edit Ajuntaments Colomers i Vilopriu, 2006

Els Gifreu

Els López naturals dels Barbagelata


Música de fons: Cant de la Sibil·la, per Maria del Mar Bonet

bgsound src:"cantsibila.mp3"


Vés a l'inici!