_De quin país veniu? On aneu?                                              _Sóc d'aquí, sóc estranger. (Josep Palau i Fabre) XAUXA

Després Jahvè Déu plantà un jardí a Edèn, cap a l’orient, i va posar-hi l’home que havia format. Jahvè Déu va fer brotar de la terra fèrtil tota mena d’arbres, agradables a la vista i bons per a menjar, com també l’arbre de la vida, al mig del jardí, i l’arbre del coneixement del bé i del mal.

(La Bíblia, Gènesi, Gn 2: 8-9)


Punt2 Aigua amunt de la Ramema... Xauxa a la vista!

[si pensem "el passat en termes d’encreuaments a partir dels quals diverses opcions eren possibles, evitant d’admetre sense discussió que la fórmula que va imposar-se fos l’única possible (o la millor)(Josep Fontana, La història després de la fi de la història, 1992)]

...hi ha un petit país:

Gandòfia segons uns,
Terra de Cucanya, Terra del poc pa, Illa de menja-dorm o País de la ceba gegant segons d’altres,
Edat d’or (Treballs i dies, s VII ane) segons Hesíode (s VII ane),
Nefelococigia, "Casa dels núvols i dels cucuts" (Els ocells, 414 ane) segons Aristòfanes (450-385 ane),
Cal·lípolis o República (La república, 390-374 ane, i Les lleis) i Atlàntida (Timeu, Críties, 370-347 ane) segons Plató (428-347 ane),
Edèn o Jardí de l'Edèn (La Bíblia: Gènesi),
Ciutat de Déu (La ciutat de Déu, 413-426) segons Aureli Agustí (354-430),
"Ciutats ideals" de les taules d'Urbino, Berlín i Baltimore, o en Leonardo da Vinci (1452-1519),
Sforzinda (1461) segons Antonio di Pietro Averlino Filarete (1400-1465),
Utopia (Utopia, 1516) segons Thomas More (1477-1535),
Wolfaria (New Statuten die Psitacus gebracht hat auss dem Land Wolfaria, 1521) segons Johan Eberlin von Günzburg (1470-1533),
Abadia de Telema (Gargantua i Pantagruel, 1532-1534) segons François Rabelais (1494-1553),
Món foll (I mondi e gli inferni, 1552-1553) segons Anton Francesco Doni (1513-1574),
Ciutat feliç (La città felice,1553) segons Francesco Patrizi da Cherso (1529-1597),
República dels bons esperits (Commentariolus de eudaemonensium republica, 1555) segons Kaspar Stiblin,
Ciutat del Sol (La ciutat del Sol, 1602, 1623) segons Tommaso Campanella (1568-1639),
República imaginària (La repubblica imaginaria, 1580) segons Ludovico Agostini de Pesaro (1536-1612),
L’Altre Món Idèntic o Terra Austral Desconeguda (Mundus alter et idem, 1605) segons Joseph Hall (1574–1656),
Reducció (1608-1767) segons la Companyia de Jesús,
La Terra sense Mal segons els indis tupís-guaranís de l’Amazònia,
Antangil (Histoire du grand et admirable royaume d'Antangil, 1616) segons I.D.M.G.T cavaller de Tours,
Crhistianopolis (Reipublicae Christianopolitanae descriptio, 1619) segons Johann Valentin Andreae (1586-1654),
Holy commonwealth (1620) segons els puritans (Pilgrim Fathers) del Mayflower,
Utopia (Anatomia de la melanconia, 1621, 1651) segons Robert Burton Democritus Junior (1571-1640),
La República d'Evandria (Dialoghi, 1625) segons Lodovico Zuccolo (1568-1630),
Nova Atlàntida (New Atlantis, 1626) segons Francis Bacon (1561-1626),
Nolàndia (L'home a la Lluna o Discurs d'un viatge all, 1638) segons Francis Godwin Domingo Gonsales (1562-1633),
Lluna (The Discovery of a World in the Moone, 1638) segons John Wilkins (1614-1672),
Macària (A Description of the Famous Kingdome of Macaria, 1641), segons Gabriel Plattes (1600–1644),
Nova Solyma (Novae Solymae libri sex, 1648) segons Samuel Gott (1631-1671),
Digger, "Cavador" (The New Law of Righteousness, 1649, i The Law of Freedom, 1652) segons Gerrard Winstanley (1609-1672),
Oceana (Common-Wealth of Oceana, 1656) segons James Harrington (1611-1677),
Lluna (Histoire comiqué des Estats et empires de la Lune, 1657,  i Histoire comiqué des Estats et impires du Soleil, 1662) segons Savinien Cyrano de Bergerac (1619-1655),
Olbia (Olbia, 1660) segons John Sadler,
Món encès (The Description of a New Blazing World, 1666) segons Margaret Cavendish (1623-1673), duquessa de Newcastle,
Gerania (Gerania; a New Discovery of a Little Sort of People, anciently discoursed of, called Pygmies, 1675) segons Joshua Barnes (1654-1712),
Terra austral (Les Aventures de Jacques Sadeur dans la Découverte et le Voyage de la Terre Australe, 1676) segons Gabriel de Foigny (1630-1692),
Bètica i Salente (Les aventures de Télémaque, 1699) segons François Fénelon (1651-1715),
Sinàpia (Descripción de la Sinapia, península en la tierra austral, s XVII o XVIII) segons autor anònim,
Calejava (Histoire de ale de Calejava ou Pile des hommes raisonnables (1700) segons Claude Gilbert (1652-1720),
Illa de Naudely (Voyage du prince de Montberaud dans l'Île de Naudely, 1703) segons Pierre de Lesconvel (1650-1722),
Libertatia o República dels Mars del Capità Misson (Histoire Générale des Pyrates de typiak, 1724) segons Daniel Defoe (1660-1731),
L'Illa dels esclaus (L'Île des esclaves, 1725) segons de Pierre de Marivaux (1688-1763),
País dels Houyhnhnms (Els Viatges de Gulliver, 1726) segons Jonathan Swift (1667-1745),

Dumocala (Entretien d'un Européen avec un insulaire du Royaume de Dumocala, 1752) segons Estanislau I Leszczyński de Polònia (1677-1766),

Illes flotants (Naufrage des îles flottantes ou la Basiliade du célébre Pilpai, 1753) segons Morelly (1717-1778),
Eldorado (Càndid o l’optimisme, 1759)  i Le Pays des Gangarides dins La Princesse de Babylone (1768) de Voltaire (1694-1778),
Nuevas Poblaciones de Sierra Morena (colonització de Sierra Morena, 1767-1775) de Johannes Caspar Thurriegel (s XVIII) i Pablo Olavide y Jáuregui (1725-1803),
Tahití (Le Supplément au Voyage de Bougainville, 1772) segons Denis Diderot (1713- 1784),
les salines de Chaux a Arc-et-Sernans (França, 1773-1779) de Claude Nicolas Ledoux (1736-1806),
Megapatagònia (La Découverte australe Par un Homme-volant, 1781) segons Nicolas Rétif de la Bretonne (1734-1806),
Societat de la torre (Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister, 1795) segons J.W. Goethe (1749-1832),
Nova Harmonia (1825) segons Robert Owen (1771-1858),
Nou món amorós i falansteris (Le nouveau monde industriel et societaire, 1829) segons Charles Fourier (1772-1837),
Icària (Voyage en Icarie, 1839) segons Étienne Cabet (1788-1856),
Communia (1851) segons Wilhelm Weitling (1808-1871),
Oneida (1848) segons John Humphrey Noyes (1811-1886),
Walden (Walden, o la vida en els boscs, 1854) segons Henry David Thoreau (1817-1862),
Hygeia (Hygeia: a city of Health, 1890) segons Benjamin Ward Richardson
Nova Austràlia (1893) segons William Lane (1861-1894),
Ta Tung, "Món Unificat" (Llibre del Món Únic) segons Kang You Wei (1858-1927),
Renanim segons David Herbert Lawrence (1885-1930),
Castàlia del 2200 (El joc de les granisses, 1943) segons Hermann Hesse (1877–1962),
Pala (Isla, 1962) segons Aldous Huxley (1894-1963),
 
entre molts d'altres.

 

Punt3  The Golden Age, "L'edat d'or" (1862, Fogg Art Museum, Harvard University, Cambridge, MA, USA), del pintor francès Jean-Auguste-Dominique Ingres (1780-1867)

 

Encara podríem repassar filosofies, religions o la mateixa història, i trobar-ne elements en:

el taoisme de Lao Tse (Daodejing) i Zhuangzi a la Xina (ss VII-IV ane),
l’escola cirenaica,
l’epicureisme,
l’escola cínica,
l’estoïcisme de Zenó de Cítion,
els aborígens australians,
les comunitats neolítiques,
els jueus essenis de Qumrân i la mar Morta (Palestina, ss II ane-I),
els primers cristians de Jerusalem (Palestina, ss I-II),
el mazdeisme de Zaratustra (Iran, s VII ane),
els beguins o begards (Països Baixos, s XII),
els valdesos de Pere Valdès (França, s XII),
els càtars o albigesos (França, ss XI-XIII),
els lollards de John Wycliffe (Anglaterra, ss XIV-XV),
les comunitats camperoles dels eslaus de l’est,
els hussites de Tabor (Bohèmia, s XV),
la revolta camperola de György Dózsa (Hongria, 1514),
la Guerra dels Camperols de Thomas Müntzer (Alemanya, 1524-1525),
la Comuna de Münster (Alemanya, 1533-1535),
els anabaptistes de Jacob Hutter (Moràvia, s XVII),
els primers quàquers de la Societat dels Amics (Pennsilvània, s XVII),
els quilombos dels esclaus fugitius (Brasil, s XVII),
la Confraria dels Germans de la Costa o els filibusters de l’illa de La Tortuga (Hispaniola, s XVII),
la conspiració dels Iguals (1796) de Gracchus Babeuf (1760-1797),
els falansteris (1830) de Charles Fourier (1772-1837),
la fundació de Salt Lake City pels mormons (EUA, 1847),
la Comuna de París de 1871 de Louis Auguste Blanqui (1805-1881) i el blanquisme,
etc.

entre d’altres "caminos cortados _programas fracasados, derrotas y utopías_, porque nada nos garantiza que lo que triunfó fue siempre lo mejor, lo que conducía en la dirección del futuro deseable" (Josep Fontana, Historia. Análisis del pasado y proyecto social, 1982), com palesa aquesta relació d'experiències.

 

Taula central del tríptic El jardí de les delícies (s XV, Museu del Prado, Madrid, Espanya), del pintor neerlandès Hieronymus van Aeken o el Bosch (1450-1516)

 

Compte! Encara que pots seguir-ne la petjada teòrica o literària en els autors anteriors, o en el llistat d'obres que segueix:

Liste regroupant les principales œuvres utopiques et dystopiques de -III av. J.C à nos jours,

no es tracta de cap viatge fantàstic ni de cap viatge forassenyat. Ans al contrari, pots pouar-ne els fonaments teòrics en El dret a la peresa (1880), de Paul Lafargue (1842-1911), tot un clàssic en la matèria, o en l’Elogi de l’ociositat (1932), de Bertrand A. W. Russell (1872-1970).

Com veieu, una relació de fets, obres i autors molt exhaustiva, apropiada per al llarg viatge que us proposo, encara que incompleta. No hem fet referència, per exemple, a les propostes i experiències casolanes. I n’hi ha hagut forces. Fins i tot al cor de l’Empordà podem trobar l’exemple del Proyecto de La Aldea Agrícola Moderna (1930), de Pere Baró Saló, d’Albons.

Un cop arribat a Xauxa, pots il·lustrar-te, si la mandra t’ho permet, amb l’Elogi de la vagància (1937), de Carles Salvador i Gimeno (1897-1955).

Comsevulla que es digui aquell petit país, recorda que, segons diuen, un dijous cada set anys surt del port de Barcelona un vaixell que porta a Xauxa. I si els primers colons anglesos de l’illa Roanoke (EUA, 1587) havien desaparegut l’any 1591 deixant el missatge "Ens n’anem a Croatan" (nom d’una tribu nativa veïna) a l’escorça d’un arbre, nosaltres també podem deixar escrit en un arbre de la Ramema que "Ens n’anem cap a Xauxa". Aquesta pàgina, que pot ser plagiada, copiada, resumida i redactada per ser difosa, fotocopiada, extractada, etc, pretén ser només una petita barca que et permeti de remuntar la Ramema i arribar al país de Xauxa sa i estalvi.

 

 

L'edat d'or (1530, Nationalgalerie, Oslo, Noruega, i Bayrische Staatsgemäldesammlung, Múnic, Alemanya), del pintor germànic Lucas Cranach el Vell (1472-1553)

 

L'edat d'or (1640, Sala della Stufa del Palazzo Pitti, Florència), del pintor barroc Pietro da Cortona (Pietro Berrettini, 1596-1669)


 

  Marxem! Marxem i no ens entretinguem!


No tindran ja fam, no tindran més set, ni els molestarà el sol ni xardor de cap mena

(La Bíblia, Apocalipsi, Ap 7: 16)


Música de fons: Qualsevol nit pot sortir el sol (1975), de Jaume Sisa

bgsound src:"../xauxamusiques/imagine.mid"


Vés a l'inici!