Punt1 El país de Xauxa (1567, Alte Pinakothek, Munic, Alemanya), del pintor flamenc Pieter Bruegel el Vell (~1525-1569) o Bruegel dels Pagesos

Un paradís a la mateixa terra no és una idea gens moderna. La llarga i aferrissada lluita de la mateixa Església catòlica per imposar, amb l’artilleria que calgui segons l’època, la creença obligatòria en un paradís celestial substitutiu, i contraposat, a un paradís terrenal ens dóna una mesura temporal força ajustada de l’antigor d’aquest desig humà.

Tot i que El país de Xauxa de Bruegel el Vell ha estat interpretat com una condemna de la golafreria i la peresa, hom no pot estar-se de remarcar que el quadre mostra els personatges principals disposats com els radis d’una roda l’eix de la qual és la soca d’un arbre ben generós, i que entre aquells trobem representants dels tres estats de l’època (un noble cavaller, un pagès i un estudiant o sacerdot), és a dir, de totes les classes socials, gaudint, en una relació quasi igualitària, dels plaers d’una terra meravellosa a la qual s’arriba travessant una muntanya de farro i on els rius regalen llet i mel. Perquè, encara que sigui sobre coixins ben diferents: una flassada per al noble, unes batolles per al camperol i un abric de pell per al clergue, tots tres reposen a l’ombra de l’arbre de la felicitat, del qual pengen pastissos i una taula parada per al banquet, i que empara tota classe de menjars que es mouen pels encontorns: un colomí rostit cau justament a la boca oberta d’un soldat que reposa sota un cobert ple de coques; un pollastre rostit s’acomoda amablement en una safata; un porc rostit corre ja amb el ganivet de trinxar, i un ou passat per aigua es passeja amb la cullereta a punt en primer pla. Al fons, un altre personatge s’incorpora a Xauxa a través d’un munt de farro.

El país de Xauxa o de Cucanya és un oli sobre taula de roure, de 52x78 cm, pintat entre 1566-1567, que formà part de la col·lecció imperial de Praga, d’on desaparegué durant la conquesta sueca. Va reaparèixer a finals del segle XIX, completament repintat, i fou adquirit pel metge Henry Rossier per cinc francs. En 1901, Rossier mateix, després d’una nova restauració, vengué el quadre per deu mil francs al col·leccionista Kaufmann de Berlín. El museu Alte Pinakothek de Munic adquirí aquesta pintura flamenca en una subhasta el 1917.


Música de fons: La dolce vita, de Berk & The Virtual Band


Vés a l'inici!