DICCIONARI ALCOVER-MOLL

PENYORA f.
|| 1. Persona o cosa que es posa en poder d'algú com a garantia del pagament d'un deute o del compliment d'una obligació; cast. prenda. Deus aver grat si hom te presta sens fermansa e sens penyora e que no'n fasses carta, Llull Doctr. Puer., c. 52. Don Pero Aones tenia en penyora Bolea e Loarre, Jaume I, Cròn. 27. Per reemença d'un fill que aquell mateix lexà gran temps ha per penyora o reena en poder de angleses, doc. a. 1381 (Rubió Docs. cult. ii, 228). Castell e vall de Godalest, lo qual per cert preu té de nós en penyora, doc. a. 1405 (Anuari IEC, v, 574). Car tots romanien catius en penyora, Passi cobles 149. El castell que té en penyora | lo francès del d'Aragó, Picó Engl. 36. Metre penyora: (ant.) donar com a penyora. Encara que prenats los fills e filles mies e les metats penyora llà hon vos plaurà, Muntaner Cròn., c. 157. Estar penyora: (ant.) estar depositat com a penyora. Una cassa d'argent que sta penyora per una dobla e quatre tumens, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 183). Treure penyores: embargar (Mall.).
|| 2. Objecte que es posa o deixa en garantia o com a prova d'un dret adquirit; cast. prenda. «¿Quina penyora has deixat damunt el seient?—Hi he deixat un maletí».
|| 3. Multa, pena pecuniària. A fer los manaments, penyores e execucions que hauran a fer, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 212).a) Càstig que s'imposa al qui falla o comet un determinat error en certs jocs, que per això s'anomenen jocs de penyores; cast. prenda. Si jugaven a penyores, Ignor. 70.
|| 4. La paga del moliner per la feina de moldre el gra; consisteix en una punyera per quarta o per sac (Vall d'Àneu).
|| 5. fig. a) Cosa immaterial que dóna força i seguretat a una qualitat, a una virtut, a una acció, etc. Amor és duradora | tant quant lo mort del viu té gran penyora, Ausiàs March, xcii. En penyora de la glòria passada y venidora, Llorente Versos 104. De l'eternal paraula penyora ets de miracle, Guiraud Poes. 68.—b) Persona en qui es deposita l'amor, el record afectuós, etc. Hauia Rachel... a la iniqua mort paguat lo general deute, dexant a Josep son fill..., lo qual Josep son pare guardaua com a penyora estima da de la muller perduda, Corella Obres 32. Restà aquest fill en penyora de son pare, Tirant, c. 3.
|| 6. Peça de roba, segons Griera Tr. (Aquest significat és una còpia artificiosa del castellà prenda de ropa. Ha estat usat per algun escriptor, com en aquesta frase: Encarregue-li vostè... que fassa també alguna penyora de roba, Lluís B. Nadal, Bernat Roure, 100, ap. Aguiló Dicc.).
    Loc.

Es net de sa penyora: la solució del problema, l'aclariment del misteri (Mall.). Perque es net de sa penyora y es busil·lis està en no sortir may de sa parada de ses sebas, Aguiló Rond. de R. 5. Vos dich el net de la penyora, Penya Mos. iii, 111.
    Var. form.:
pinyora.
    Fon.:
pəɲóɾə (or., bal.); piɲóɾa (Vall d'Àneu, Tortosa, Ulldecona, Maestrat, Cast.); piɲóɾɛ (Gandesa).
    Var. ort.
ant.: peniora (doc. segle XIII, ap. Pujol Docs.); pennora (doc. a. 1251, ap. Pujol Docs.); penora (doc. a. 1257, ap. ibid.); peyora (doc. a. 1275, ap. RLR, iv, 359); peynora (Cost. Tort., p. 68).
    Etim.:
derivat postverbal de penyorar.

Escriu la teva contrasenya (en minúscules):  


Música de fons: Pour Elise, Bagatel·la nº 25 (1810, en record de la nena Elise von der Recke), de Ludwig van Beethoven


Vés a l'inici!